EL DIA EN QUÈ ARAGÓ RECLAMÀ LA SEU VELLA DE LLEIDA. Per Josep Maria Prim

Si els lleidatans tinguessin fe de debò en la nunciatura del Vaticà, en el bisbat de Barbastre, en la conferència episcopal espanyola i en la prelatura de l’Opus Dei, ja sabrien que ni els Amics de la Seu Vella, una societat tan il·lustre com dinàmica, no podrien revocar una sentència judicial que digués: “Els Amics de la Seu Vella no estan legitimats per interposar recurs d’apel·lació, al no tenir interès en el destí de la catedral medieval de Lleida, ara reclamada amb tota justícia per Aragó per haver estat construïda per ordre de l’aragonès Gombau de Camporrells.”

 Encara sort que el Heraldo de Aragón no ha confirmat el reclutament d’un escamot d’homes destinats a esbotzar la Porta dels Apòstols de la Seu Vella i a emportar-se les seves pedres al santuari de Torreciudad on sant Josemaría va ressuscitar quan tenia dos anys. Tampoc no ha publicat que l’alcalde de Saragossa tornarà a dir al de Barcelona: “Nunca debes cruzar el Ebro, forastero catalán!”

 Ni la Vanguardia no ha escrit, de moment, cap editorial en què reconegui les reclamacions aragoneses sobre la Seu Vella de Lleida i els sempiterns greuges comesos per Catalunya contra Aragó. Ni el cardenal Rouco Varela no ha sentenciat que la catedral històrica de Lleida pertanyi a l’antropologia catòlica espanyola i no a la cultura del laïcisme de gènere catalana. Tampoc l’alcalde de Lleida no ha badat boca, no ha exclamat que “cal negociar pedra a pedra de la Seu Vella perquè som pactistes i ens cal pensar en l’ampliació de l’aeroport internacional d’Alguaire.”
 En canvi, segons l’Osservatore Romano, l’advocat que es declara aragonès, que viu i treballa a Madrid i que exerceix d’espanyol pels quatre costats, presumptament ha presentat mitja dotzena de denúncies, per la via penal, contra Gombau de Camporrells, que va ser bisbe de Lleida del 1192 al 1205, davant el Papa de Roma perquè aquest l’excomuniqui post mortem: així aprendrà el monsenyor que Camporrells és aragonès i que la catedral medieval de Lleida, que ell en va encomanar la construcció a Pere de Sacoma, ha de tornar a ser aragonesa (tant li fa que no ho hagi estat mai) tot al·legant que el bisbe de Lleida Gombau va néixer a Camporrells.

 Albiro un altre conflicte de jurisdiccions, fins i tot un consell de guerra sumaríssim! Perquè, ¿què diran els militars si ells han estat durant segles els okupes (més aviat barroers, les coses com siguin) de la Seu Vella? Ja n’estan prou, d’amoïnats, els pobres, pel cas que tenen pendent: el de l’Agustina d’Aragó, que així anomenen els aragonesos a la gran heroïna de la guerra del Francès, la jove catalana nascuda a Barcelona el 1786 (o 1789) i filla de la senyora Domènec.

 Segons l’advocat espanyol per excel·lència, a l’Agustineta li van imposar la llengua catalana però ella va defensar-se heroicament, l’1 de juliol del 1808, disparant, ella sola, el canó contra les tropes franceses de Napoleó. Aquestes la van fer presonera i la van torturar fent-li preguntes en català i per això l’Agustina va fugir per reunir-se amb el seu marit per a lluitar a Tortosa i esdevenir un gran mite d’Aragó.

 Encara no s’ha acabat l’embolica que fa fort! Es presentarà com acusació privada de tot plegat la diputada aragonesa i secretària general de PP aragonès, que va presentar a les Corts d’Aragó 43.000 signatures d’aragonesos contra la “imposición del catalán en Aragón” el 16 de desembre del 2009?

 Estic esperant amb candeletes un reportatge d’Intereconomia per saber si la jurisdicció militar, que cal recordar que l’Agustina va rebre el grau d’oficial de l’exèrcit espanyol per haver disparat aquell canó, farà seva la defensa, i la millor defensa, per a un militar, és un bon atac, pel cas de la “imposición del catalán a una militar gloria de Aragón” perquè, com és sabut, l’exèrcit espanyol és contrari a la imposició lingüística. Bé; a totes les imposicions.

 Josep Maria Prim i Serentill C. d’I.: 40 606 724 V. Adreça electrònica: josepmariaprim@gmail.com.