La Generalitat de Catalunya va adquirir entre els anys 1983 i 1992, en una actuació supervisada per l'aleshores bisbe de Lleida, Ramon Malla Call, prop d'un centenar de peces artístiques del Monestir de Santa Maria de Sixena a les monges de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem que el custodiaven. Amb les dues Ordres, el conseller d'Educació i Cultura d'Aragó va exercir el dret de retracte per aquelles peces, emparant-se en la llei espanyola de Patrimoni Històric i en la llei de Patrimoni Cultural d'Aragó. Davant la publicació d'aquestes dues ordres, el Govern de la Generalitat va plantejar un conflicte positiu de competència contra el govern d'Aragó.
La sentència emesa pel Constitucional, que dóna resposta al capítol judicial obert més antic del litigi per les obres d'art de la Franja que des de fa anys enfronta Catalunya i Aragó, resol el conflicte positiu de competència que el Govern de la Generalitat de Catalunya va interposar el 22 de juny del 1998 contra el govern d'Aragó en relació amb l'exercici del dret de retracte sobre les peces artístiques a què fan referència les Ordres del 8 d'agost del 1997 i del 10 de febrer del 1998 del conseller d'Educació i Cultura de la Diputació General d'Aragó (DGA) -actual govern d'Aragó-, procedents del Monestir de Sixena i que van ser adquirides per la Generalitat entre els anys vuitanta i noranta, i que actualment es troben al MNAC i al Museu de Lleida.
Segons recull la sentència, en el seu moment, el Govern va justificar el requeriment d'incompetència contra les dues Ordres en considerar que l'exercici del dret d'adquisició preferent dels béns per part d'Aragó constituïa una invasió de les competències que amb l'Estatut havia assumit Catalunya en las matèries de patrimoni històric i artístic i de museus. El Govern va instar la DGA a derogar aquelles dues Ordres, petició que posteriorment seria rebutjada pel govern aragonès, que defensava les seves competències ‘sobre el patrimoni cultural en sentit ampli i sobre les polítiques necessàries encaminades a recuperar el patrimoni aragonès que es trobi situat fora del territori d'Aragó’.
Un cop descartada una solució per la via de cooperació entre ambdues comunitats, el Tribunal Constitucional ha acabat emetent una sentència on remarca que ‘a l'exercir la seva competència sobre patrimoni històric sobre els béns que es troben en el seu territori - amb independència de quin sigui l'origen dels mateixos -, Catalunya ve complint l'assenyalada funció de preservació del patrimoni històric i artístic d'Espanya, i resulta constitucionalment congruent des d'aquesta perspectiva, atès que els béns sobre els quals se centra la controvèrsia estan en adequades condicions de conservació a Catalunya, segueixin a la comunitat autònoma en què es troben’.
La sentència del TC, però, ha comptat amb quatre vots particulars de magistrats que discrepen sobre la sentència aprovada per la majoria dels magistrats de l'alt tribunal. El primer fa referència al vot particular de la magistrada Elisa Pérez Vera, al qual s'ha adherit el magistrat Ramón Rodríguez Arribas, on defensa la manca de connotacions constitucionals en el conflicte i, per això, entén que el Constitucional ‘s'excedeix de la seva jurisdicció’ pronunciant-se sobre la utilització de la figura del dret de retracte per part del govern d'Aragó.
Per altra banda, el magistrat Francisco José Hernando Santiago, també ha emès un altre vot particular al que en aquest cas s'ha afegit el magistrat Francisco Pérez de los Cobos Orihuel. El magistrat Hernando considera que el Constitucional no s'havia d'haver declarat competent per resoldre aquest conflicte si no que li corresponia fer-ho a la jurisdicció contenciosa-administrativa, on el magistrat recorda que ja hi ha un altre procés amb el mateix objecte.
0 comentaris:
Publica un comentari