Amics del Museu de Lleida

EL TC dóna la raó a la Generalitat en la compra de les obres d'art adquirides al Monestir de Sixena entre 1983 i 1992 (informació web Ara Ponent)

2012-01-26T14:47:00.002+01:00

D'aquesta manera, l'alt tribunal ha donat la raó al requeriment que el Govern va presentar el 1998 contra aquestes Ordres en considerar que l'exercici del dret de retracte d'Aragó constitueix la invasió de les competències de l'Estatut sobre patrimoni històric, artístic i de museus. La sentència dóna resposta a un dels capítols judicials oberts més antics del litigi per l'art de la Franja.

La Generalitat de Catalunya va adquirir entre els anys 1983 i 1992, en una actuació supervisada per l'aleshores bisbe de Lleida, Ramon Malla Call, prop d'un centenar de peces artístiques del Monestir de Santa Maria de Sixena a les monges de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem que el custodiaven. Amb les dues Ordres, el conseller d'Educació i Cultura d'Aragó va exercir el dret de retracte per aquelles peces, emparant-se en la llei espanyola de Patrimoni Històric i en la llei de Patrimoni Cultural d'Aragó. Davant la publicació d'aquestes dues ordres, el Govern de la Generalitat va plantejar un conflicte positiu de competència contra el govern d'Aragó.

La sentència emesa pel Constitucional, que dóna resposta al capítol judicial obert més antic del litigi per les obres d'art de la Franja que des de fa anys enfronta Catalunya i Aragó, resol el conflicte positiu de competència que el Govern de la Generalitat de Catalunya va interposar el 22 de juny del 1998 contra el govern d'Aragó en relació amb l'exercici del dret de retracte sobre les peces artístiques a què fan referència les Ordres del 8 d'agost del 1997 i del 10 de febrer del 1998 del conseller d'Educació i Cultura de la Diputació General d'Aragó (DGA) -actual govern d'Aragó-, procedents del Monestir de Sixena i que van ser adquirides per la Generalitat entre els anys vuitanta i noranta, i que actualment es troben al MNAC i al Museu de Lleida.

Segons recull la sentència, en el seu moment, el Govern va justificar el requeriment d'incompetència contra les dues Ordres en considerar que l'exercici del dret d'adquisició preferent dels béns per part d'Aragó constituïa una invasió de les competències que amb l'Estatut havia assumit Catalunya en las matèries de patrimoni històric i artístic i de museus. El Govern va instar la DGA a derogar aquelles dues Ordres, petició que posteriorment seria rebutjada pel govern aragonès, que defensava les seves competències ‘sobre el patrimoni cultural en sentit ampli i sobre les polítiques necessàries encaminades a recuperar el patrimoni aragonès que es trobi situat fora del territori d'Aragó’.

Un cop descartada una solució per la via de cooperació entre ambdues comunitats, el Tribunal Constitucional ha acabat emetent una sentència on remarca que ‘a l'exercir la seva competència sobre patrimoni històric sobre els béns que es troben en el seu territori - amb independència de quin sigui l'origen dels mateixos -, Catalunya ve complint l'assenyalada funció de preservació del patrimoni històric i artístic d'Espanya, i resulta constitucionalment congruent des d'aquesta perspectiva, atès que els béns sobre els quals se centra la controvèrsia estan en adequades condicions de conservació a Catalunya, segueixin a la comunitat autònoma en què es troben’.

La sentència del TC, però, ha comptat amb quatre vots particulars de magistrats que discrepen sobre la sentència aprovada per la majoria dels magistrats de l'alt tribunal. El primer fa referència al vot particular de la magistrada Elisa Pérez Vera, al qual s'ha adherit el magistrat Ramón Rodríguez Arribas, on defensa la manca de connotacions constitucionals en el conflicte i, per això, entén que el Constitucional ‘s'excedeix de la seva jurisdicció’ pronunciant-se sobre la utilització de la figura del dret de retracte per part del govern d'Aragó.

Per altra banda, el magistrat Francisco José Hernando Santiago, també ha emès un altre vot particular al que en aquest cas s'ha afegit el magistrat Francisco Pérez de los Cobos Orihuel. El magistrat Hernando considera que el Constitucional no s'havia d'haver declarat competent per resoldre aquest conflicte si no que li corresponia fer-ho a la jurisdicció contenciosa-administrativa, on el magistrat recorda que ja hi ha un altre procés amb el mateix objecte.

EL DIA EN QUÈ ARAGÓ RECLAMÀ LA SEU VELLA DE LLEIDA. Per Josep Maria Prim

2011-12-28T20:59:00.000+01:00

Si els lleidatans tinguessin fe de debò en la nunciatura del Vaticà, en el bisbat deBarbastre, en la conferència episcopal espanyola i en la prelatura de l’Opus Dei, jasabrien que ni els Amics de la Seu Vella, una societat tan il·lustre com dinàmica, nopodrien revocar una sentència judicial que digués: “Els Amics de la Seu Vella no estanlegitimats per interposar recurs d’apel·lació, al no tenir interès en el destí de la catedralmedieval de Lleida, ara reclamada amb tota justícia per Aragó per haver estat construïdaper ordre de l’aragonès Gombau de Camporrells.”

Encara sort que el Heraldo de Aragón no ha confirmat el reclutament d’unescamot d’homes destinats a esbotzar la Porta dels Apòstols de la Seu Vella i aemportar-se les seves pedres al santuari de Torreciudad on sant Josemaría va ressuscitarquan tenia dos anys. Tampoc no ha publicat que l’alcalde de Saragossa tornarà a dir alde Barcelona: “Nunca debes cruzar el Ebro, forastero catalán!”

Ni la Vanguardia no ha escrit, de moment, cap editorial en què reconegui lesreclamacions aragoneses sobre la Seu Vella de Lleida i els sempiterns greuges comesosper Catalunya contra Aragó. Ni el cardenal Rouco Varela no ha sentenciat que lacatedral històrica de Lleida pertanyi a l’antropologia catòlica espanyola i no a la culturadel laïcisme de gènere catalana. Tampoc l’alcalde de Lleida no ha badat boca, no haexclamat que “cal negociar pedra a pedra de la Seu Vella perquè som pactistes i ens calpensar en l’ampliació de l’aeroport internacional d’Alguaire.”
En canvi, segons l’Osservatore Romano, l’advocat que es declara aragonès, queviu i treballa a Madrid i que exerceix d’espanyol pels quatre costats, presumptament hapresentat mitja dotzena de denúncies, per la via penal, contra Gombau de Camporrells,que va ser bisbe de Lleida del 1192 al 1205, davant el Papa de Roma perquè aquestl’excomuniqui post mortem: així aprendrà el monsenyor que Camporrells és aragonèsi que la catedral medieval de Lleida, que ell en va encomanar la construcció a Pere deSacoma, ha de tornar a ser aragonesa (tant li fa que no ho hagi estat mai) tot al·legantque el bisbe de Lleida Gombau va néixer a Camporrells.

Albiro un altre conflicte de jurisdiccions, fins i tot un consell de guerrasumaríssim! Perquè, ¿què diran els militars si ells han estat durant segles els okupes(més aviat barroers, les coses com siguin) de la Seu Vella? Ja n’estan prou, d’amoïnats,els pobres, pel cas que tenen pendent: el de l’Agustina d’Aragó, que així anomenenels aragonesos a la gran heroïna de la guerra del Francès, la jove catalana nascuda aBarcelona el 1786 (o 1789) i filla de la senyora Domènec.

Segons l’advocat espanyol per excel·lència, a l’Agustineta li van imposar lallengua catalana però ella va defensar-se heroicament, l’1 de juliol del 1808, disparant,ella sola, el canó contra les tropes franceses de Napoleó. Aquestes la van fer presonerai la van torturar fent-li preguntes en català i per això l’Agustina va fugir per reunir-seamb el seu marit per a lluitar a Tortosa i esdevenir un gran mite d’Aragó.

Encara no s’ha acabat l’embolica que fa fort! Es presentarà com acusacióprivada de tot plegat la diputada aragonesa i secretària general de PP aragonès, que vapresentar a les Corts d’Aragó 43.000 signatures d’aragonesos contra la “imposición delcatalán en Aragón” el 16 de desembre del 2009?

Estic esperant amb candeletes un reportatge d’Intereconomia per saber si lajurisdicció militar, que cal recordar que l’Agustina va rebre el grau d’oficial de l’exèrcitespanyol per haver disparat aquell canó, farà seva la defensa, i la millor defensa, per aun militar, és un bon atac, pel cas de la “imposición del catalán a una militar gloria deAragón” perquè, com és sabut, l’exèrcit espanyol és contrari a la imposició lingüística.Bé; a totes les imposicions.

Josep Maria Prim i SerentillC. d’I.: 40 606 724 V. Adreça electrònica: josepmariaprim@gmail.com.

UNA SENTÈNCIA CONTRA EL PASSAT I EL FUTUR DE LLEIDA per Josep Maria Prim

2011-12-24T20:50:00.000+01:00

No he vist publicat, en la premsa lleidatana, cap comentari referent a la sentència núm. 293/11 de la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Lleida malgrat la importànciaque pot tenir per al Museu Diocesà de Lleida i també per al present i futur de la ciutat.Per fer una anàlisi entenedora de la sentència començaré pel tercer “fonament dedret”, en el paràgraf que diu literalment, entre altres coses: “D’aquesta forma,l’Associació d’Amics del Museu de Lleida no estaria legitimada per interposar recursd’apel·lació, al no tenir-hi interès. Només el tindria, i seria admissible el seu recurs, si lasentència de primera instància també li produís ALGUNA MENA DE PERJUDICI.”

I tant com a l’Associació d’Amics del Museu de Lleida la mencionada sentènciali pot produir perjudicis d’ALGUNA MENA: culturals, morals (sembla una burla alcentenar d’anys en què els lleidatans han salvat, han restaurat, etc, els béns artístics ihistòrics ara reclamats per Aragó) i també econòmics (si Lleida perdés els béns, perdriaturisme de qualitat, potencial econòmic, etc.); per això goso afirmar que els Amics delMuseu de Lleida tenen interès, ben legítim, per interposar els recursos d’apel·lació quecalguin. Encara que els senyors magistrats en el passat no els hagin “apreciat”.

Els il·lustres jutges han topat amb una pedra en forma de paradoxa. Tornem aescoltar-los amb el respecte que es mereixen: “La situació processal d’aquesta segonainstància és paradoxal. Per una banda, l’associació demandant (els Amics del Museu),interposa recurs d’apel·lació per a que es revoqui la sentència de primera instància…i es declari que el Bisbat de Lleida és propietari d’uns béns mobles mitjançant elmecanisme adquisitiu de la usucapió. Però en canvi, el Bisbat de Lleida, que és eldirecte beneficiari de les pretensions de la demanda, accepta de forma expressa lasentència de primera instància que les desestima.”

Els senyors magistrats, en emprar, com acabem de veure, en la segona sentèncial’adjectiu “paradoxal”, ens han abocat a fer-ne una lectura gairebé filosòfica, o potserliterària. En efecte, en lògica, paradoxa és un enunciat o raonament que porta a duesconclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals no es pot prescindir, abanda que el terme paradoxa conté denotacions o connotacions tan delicadescom “inversemblant”, “absurd”, “antagònics”, etc.Situació kafkiana, potser? En qualsevol cas, hi ha indicis raonables per creureque tot plegat deriva del comportament escandalós del bisbe Piris en renegar (la primeraaccepció del verb transitiu renegar és “no reconèixer més com a propi”) la propietat delBisbat de Lleida respecte als béns reclamats per Aragó, mentre que pocs mesos abanshavia afirmat, per exemple en el jutjat de Lleida i mitjançant el seu advocat, que elsobjectes del litigi eren propietat del bisbat lleidatà.

Què ha succeït en aquest lapse de temps perquè un home de la categoria humanai religiosa del bisbe Piris hagi passat a dir negre on havia dit blanc? És fàcil imaginar-hoque no es tracta de cap misteri com el de la Santíssima Trinitat sinó que qualsevollleidatà ha pogut llegir a la premsa, escoltar a la ràdio i veure per televisió com el bisbeJoan Piris s’esgargamellava afirmant, per activa i per passiva, que ell rebia amenaces,insults, pressions, amenaces de linxament, etc., que presumptament li venien d’Aragó i/o del Vaticà, a banda de la carta de monsenyor Joan Piris del 2 de juny del 2010als “germans cardenals, arquebisbes i bisbes espanyols” en què denunciava el seuUn calvari que mereix el respecte i la solidaritat dels lleidatans vers el seu bisbe.Fins i tot en el supòsit que la por per les amenaces, insults, etc. rebuts pel monsenyor lihaguessin fet negar la veritat que ell havia proclamat uns mesos abans. Però el que nosembla just és que la sentència d’apel·lació s’hagi basat en la negació del bisbe Piris,per a desestimar el recurs interposat pels Amics del Museu de Lleida, perquè, enaquesta hipòtesi, temo que hi hauria lleidatans que pensarien que la injustícia eraflagrant, pel fet de descansar, presumptament, la mencionada sentència, en amenaces,insults, pressions i amenaces de linxament.

Josep Maria Prim i Serentill, C. d’I.: 40 606 724 V. Adreça electrònica:josepmariaprim@gmail.com

Admès a tràmit el recurs contra la declaració de béns d'interès cultural de l'Aragó interposat per la Diputació de Lleida

2011-12-22T19:35:00.001+01:00

El govern de l'Aragó va declarar béns d'interès cultural 24 de les 113 peces d'art sacre del Museu de Lleida que es disputen Catalunya i BarbastreEl Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó ha admès a tràmit el recurs contenciós administratiu presentat per la Diputació de Lleida contra la declaració com a béns d'interès cultural de l'Aragó de 24 de les 113 peces d'art sacre del Museu de Lleida que es disputen Catalunya i Barbastre. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha informat avui de l'admissió a tràmit d'aquest recurs, que va presentar el mes de juliol passat.Reñé ha explicat que els serveis jurídics de l'ens provincial han rebut aquesta setmana l'expedient administratiu del govern aragonès i que ara estan estudiant-ne el contingut per presentar la demanda amb els motius i fonaments segons els quals consideren improcedent la declaració de les obres religioses com a béns d'interès cultural de l'Aragó. "La demanda es redactarà per defensar la integritat i la unitat de la col·lecció diocesana que forma part del nostre patrimoni cultural", ha afirmat Reñé. La Diputació de Lleida va presentar el recurs davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó perquè va estimar que la declaració de béns que va portar a terme el govern aragonès no era procedent, ja que les obres d'art en qüestió estan protegides per la llei del patrimoni cultural de Catalunya.

Diumenge 11 de desembre: sortida a Barcelona. Visita a les col•leccions del Romànic i gòtic del MNAC Caixa Forum: visita a l’exposició de la col•lecció Clarck d’Impressionistes

2011-12-16T18:37:00.002+01:00

Es va sortir de Lleida a les vuit del matí, esmorzant al Bruc, per arribar puntuals a les 10,30 al MNAC, on tot seguit s’endegà la visita a les col•leccions del Romànic, recentment inaugurades, després d’una remodelació de l’exposició de les peces i sobretot la introducció d’una nova il•luminació que ha millorat moltíssim la visita, objectiu principal de la sortida.
El recorregut es va endegar per la pintura mural, sobretot la corresponent al taller del mestre de Pedret (Pedret, Àger, Santa Maria d’Àneu, St. Pere de Burgal, Orcau...) –guiat per Francesc Fité- i dels tallers o mestres actius a Boí (Sant Joan de Boí, Sant Climent i Santa Maria de Taüll). Tot seguit es van veure els frontals i antipendis exposats de pintura sobre taula dels segles XII-XIII (Tost, St. Pere d’Urgell, Ix, Esquius, Tavèrnoles, Avià, Baltarga, Mossol, Gia, Rigatell...). Entre mig es va poder contemplar la col•lecció no massa nombrosa però interessant d’escultura romànica, majoritàriament catalana, tot i que hi ha un destacat conjunt de capitells emirals i califals d’origen andalusí. Entre aquestes obres es va poder contemplar un dels capitells de talla a bisell, del segle XI, procedent de la cripta de Sant Pere d’Àger, acompanyat d’una imposta, i el conjunt de capitells de Sant Miquel de Camarasa, del segle XII, que van formar part d’un dels pilars del creuer.S’acabà la visita, fent el recorregut de les sales on s’exposen les talles de la Mare de Déu i del Sant Crist, on s’admirà sobretot la Majestat Batlló i els Crist sofrents, el de 1147, de procedència desconeguda, i el procedent de l’església del castell de Cubells, fragmentat.

També vam visitar la sala on es troben exposats els davallaments d’Erill, Durro i Sant Maria de Taüll, on poguerem admirar un Crist articulat. En aquest apretat recorregut, encara vam poder admirar les pintures de la sala capitular de Sixena que amb la nova il•luminació, permeten una millor visió del conjunt i el detall dels diferents temes. La importància d’aquest taller ve donada per obres que hi ha al Museu de lleida, com el frontal de Berbegal, pel què exigien el parar-se a contemplar-les. S’acabà el recorregut del romànic, admirant les vitrines on s’exposen les peces d’orfebreria llemotgines seleccionades que posseeix el museu; a saber arquetes, creus d’altar o processionals....La visita del romànic s’acabà a la una del migdia, després de la qual, fet un curt descans, endegàrem la endegarem per les sales dedicades al gòtic. Com únicament teníem una hora de temps, ens limitàrem a veure obres procedents de les terres de Lleida, o molt vinculades a les produccions lleidatanes, com el Rei de Jaume Cascalls, procedent de la Figuera (Algerri), el retaule de Gerb, atribuit a l’entorn de Guillem Solivella; el retaule de Sant Esteve de Gualter, atribuït a Jaume Serra; la taula de la Verge de la llet de Ramon de Mur, procedent de Cervera; el retaule de Sant Vicenç de Menàrguens de Bernat Martorell; la taula amb Sant Domènec i la Verge de Pere Garcia de Benavarri, procedent de Cervera; del mateix pintor la taula de la Verge, procedent del retaule de Bellcaire; la Verge dels Consellers de Lluís Dalmau; la Verge de Vallmoll de Jaume Huguet i les taules lleidatanes, com la del Sant Salvador de Pere Teixidor, procedent de Tamarit, el retaule de Sant Gironi de Juame Ferrer, així com la taula procedent del retuale de Sant Joan del Mercat de Lleida, del taller de Pere Garcia de Benavarri. Concloguerem la visita veient algunes de les obres exposades procedents de la Seu d’Urgell, com les famoses gergues de l’orgue de la catedral, de finals del s. XV. A les dues i mitja férem una parada per dinar a Caixa Forum, on tot seguit endegàrem la visita a la important col•lcció Clarck de pintura impresionista. L’exposició s’endega amb obres realaistes de l’escola de Barbizon, de Corot, Millet i altres. Després ja es poden admirar obres dels mes afamats impressionistes, destacant les de Pissarro i Renoir. Es tracta d’un selecció acurada que evidencia els gustos del matrimoni Clarck, per exemple en els retrates, o en els nus, molt ben exollits.Pels més encurosits encara restà temps per visitar l’exposició que també s’ofereix a Caixa Forum sobre l’impacte dels Ballets russos al París de la “belle èpoque”. Es tracta d’una exposició molt completa ja que s’exposen els vestuaris, disenys i dibuixos de vestuaris i escenaris, en els que intervingueren artistes com Picasso. Diaghilev, Niginsky i tants altres protagonistes que desfilen en l’evocació que es fa d’aquest moment únic i fonamental per l’art d’avantguarda d’aquell moment.Altres membres del grup optaren per visitar una darrera exposició que es podia contemplar igualment a Caixa Forum, la corresponent als projectes i obres que portà a terme l’arquitecte modernista Sagnier a Barcelona, coincidint amb el gran moment de creixement de l’Eixample, urbanització de la plaça Catalunya, passeig de Gràcia o Rambla Catalunya... Crida molt l’atenció la maqueta i material gràfic que mostra com es gestà i es construí el temple del Tibidabo, i altres edificis com la mateixa seu de Caixa Forum, una antiga fàbrica tèxtil dels Casaramona, o el Palau de Justícia de Barcelona....

Els Amics del Museu de Lleida van d’excursió. Les darreres sortides de l’any 2011

2011-12-14T18:43:00.000+01:00

El 30 de noviembre els Amics del Museu de Lleida van anar cap al Pla d’Urgell i l’Urgell, per visitar, en primer lloc, les pintures murals del nostre soci i amic, Víctor Pérez Pallarés situades a la capella de Santa Maria de la Cabeça, a la Casa Vella de Vila-Sana. Hem d’agrair a la familia Pujol la seva hospitalitat i les atencions que van tenir amb tots nosaltres, ja que vam poder gaudir d’una visita a tots els espais de la seva magnífica llar. Després vam visitar, al poble de Guimerà, on hi vam dinar, el castell, el museu i l’església parroquial.L’11 de desembre els Amics van una mica més lluny.

Aquest cop es van visitar les sales de romànic, recentment inaugurades, del Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’exposició de pintura impresionista de la col·lecció Clark, a l’espai CaixaForum.

Queden per l’any vinent altres projectes de sortides al territori, entre elles la visita a Solsona, Olius i el santuari del Miracle.

El pleito por la propiedad del arte del Diocesà llega al Tribunal Superior de Justicia de Cataluña

2011-12-02T12:39:00.001+01:00

La Audiencia admite el recurso de los Amics del MuseuEl pleito por la propiedad de las 88 obras de arte del Museu de Lleida que reclama Aragón ya se encuentra en el Tribunal Superior de Justiciade Catalunya (TSJC).
La Audiencia de Lleida acaba de dic-tar una providencia en la que admite el recurso presentado por los Amics del Museu contra la sentencia del tribunal provincial que declaró que esta asociación no tiene interés legítimo para solicitar que se declare que el arte en litigio es propiedad del obispado de Lleida. Los Amics entienden que sí tienen ese interés legítimo y han presentado un recurso que, al haber sido admitido por la Audiencia, será resuelto por el TSJC. LaAudiencia dijo que los Amics no tienen interés legítimo para solicitar que se declare propietaria a la diócesis de Lleida porque, entre otras razones, el obispo Piris reconoció que el arte es de Aragón.

Los obispos de Lleida han mantenido actitudes muy dispares en este pleito: Ciuraneta defendió la propiedad leridana, Sainas no lo hizo y Piris primero lo hizo y luego, obligado por el Vaticano, dio marcha atrás. Pese a ello, los Amics del Museuentienden que el arte es de la diócesis de Lleida por usucapión (tenencia pública y pacífica durante 6 años).
El TSJC decidirá. Con independencia de cómo se resuelva este pleito por la propiedad, en el que no se ha personado la Generalitat, lasobras están blindadas porque la administración autonómica las ha catalogado alegando la unidad de la colección, lo que ha dado lugar a otra causa que se tramita en el juzgado de lo contencioso de Lleida.

Propera excursió a Barcelona dels Amics

2011-11-29T14:42:00.001+01:00

Benvolguts, benvolgudes,

Em plau convidar-vos a la darrera excursió que farem aquest any 2011. Per posar la cirereta al pastís anirem a Barcelona a visitar les noves sales del Romànic, on es troben les obres catalanes més emblemàtiques d’aquest període, entre les quals s’hi compten, no ho oblidem, algunes procedents de les Terres de Lleida. També visitarem CAIXAFORUM, on s’exposen obres impressionistes de la col·lecció Clark.

Data: 11 de Desembre de 2011, diumenge

Destí: BARCELONA: MNAC i CAIXAFORUM (per aquest ordre)

Sortida: 08:00 hores des de la Rambla d’Aragó, davant de l’edifici del rectorat de la UdL

Entrada al MNAC: 10:00 a 10:30 hores

Entrada a CaixaForum: quan acabem atès que és entrada lliure de 10:00 a 21:00 hores

Dinar: Restaurant CaixaForum

Preu per persona: 55 €.

Per als Amics del Museu de Lleida i alumnes i ex-alumnes sènior de l’assignatura “Museu, territori i patrimoni”: 40 €

Aquest preu inclou:

- Autocar de Lleida a Barcelona i Barcelona a Lleida, per autovia

- Entrada al MNAC (l’entrada a CaixaForum és gratuïta)

- Dinar al Restaurant CaixaForum: menú amb beguda i cafè.

Per fer la inscripció, com sempre, a cal Bonet:

VIATGES BONPER Rambla Ferran, 40 25007 LLEIDA Telèfon 973 237732

Cordialment,

Núria Oliva

Propera sortida el dia 30 d'octubre a Vila-Sana, Vilanova de Bellpuig i dinar a Guimera seguint el programa "Fem Museu, fem territori"

2011-10-20T15:04:00.000+02:00

Continuant amb elprograma “fem museu, fem territori”, tenim previst fer una sortida culturalel proper dia 30 d’octubre, per gaudirnovament de l’obra del nostre estimat artista i soci, el Sr. Víctor P. Pallarés,que es troba ubicada al poble de Vila-Sana. Aprofitarem la sortida per visitara Vilanova de Bellpuig el retaule tardogòtic de la seva església parroquial itot seguit fer una visita al poble de Guimerà i rodalies.

Aquest retrobamentservirà per parlar de la situació actual de l’associació davant de la darrera sentènciade l’Audiència de Lleida. També servirà per informar-vos de les activitats queestem portant a terme ens aquests moments. La més important fa referència a l’assignatura que estem impartint sobre elMuseu de Lleida i el territori dins els cursos Senior de la Universitat de Lleida,a la que esteu tots convidats a assistir-hi i a col·laborar.

Per a la Junta és molt satisfactoriel poder tornar-nos a reunir per parlar i debatre sobre el patrimoni de lesnostres terres que és el que ens agrada.

PROGRAMA:

9,30 h: Sortida(davant edifici rectorat de la Udl,Rbla d’Aragó)

10 h: Arribada a Vila-Sana, visita de les pinturesmurals de la capella de la Verge de laCabeça, obra de Víctor P. Pallarés

11 h: Vista a l’esglésiaparroquial de Vilanova de Bellpuig

12 h: Visita deljaciment arqueològic del Pedregal. Tot seguit visitarem el casc antic deGuimerà, el castell i el Museu. Clourem la visita a la parròquia per veure elretaule modernista d’en Jujol.

14,30 h: Dinar plegats a Guimerà

17 h: Tornada aLleida

Per formalitzar lainscripció, dirigiu-vos a Viatges Bonper, a la Rbla. Ferran, 40 (telèfon 973 237732). Preu del tiquet socis i alumnesi ex-alumnes Senior del’Assignatura “Museu, patrimoni i territori”, 20 euros; no socis 30 euros, tot inclòs.

Zaballos de CiU rep als Amics del Museu de Lleida a la Paeria (La Mañana 19/10)

2011-10-20T12:09:00.000+02:00

Feliu Izard dona una colecció de llibres als Amics del Museu de Lleida i aquests ho fan al Museu de Lleida. (Segre 12/11)

2011-10-12T12:57:00.000+02:00

Un volum amb facsímils de còpies de les pintures romàniques lleidatanes de Vallhonrat es va convertir ahir en la joia de la corona de l'entrega de llibres que els Amics del Museu van fer al Museu de Lleida. L'associació va donar mig centenar de volums propietat d'un dels seus socis, Feliu Izard, que s'instal·larà a la biblioteca del museu perquè puguin consultar-los els investigadors. Entre aquests, destaquen títols com A History of Spanish Painting, de Chandler Rathfon Post (Harvard University Press, 1930); Las pinturas murales románicas de Cataluña, de Josep Pijoan (Ed. Alpha, 1948), així com catàlegs de museus com el Metropolitan de Nova York, a més de publicacions d'art medieval.D'altra banda, Núria Oliva, la presidenta dels Amics del Museu, va dir que en pocs dies concretaran la data de la reunió de la junta per decidir si recorren l'última sentència de l'Audiència.La directora dels serveis territorials de Cultura, Carme Vidal, i del Museu, Montse Macià, van coincidir a assenyalar la llei de patrimoni català com l'instrument per protegir l'art en litigi.

L'Audiència de Lleida desestima el recurs dels Amics per la propietat per usucapió de l'art (Segre 05-10-2011)

2011-10-05T14:47:00.000+02:00

L'Audiència Provincial de Lleida ha desestimat el recurs d'apel·lació interposat per l'Associació d'Amics del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal en què instaven a un jutjat lleidatà a declarar la propietat lleidatana de l'art en litigi entre les diòcesis de Lleida i Barbastre-Monsó en base a la figura de la usucapió (tenència continuada i pacífica durant més de sis anys). El tribunal ha fallat que considera que l'entitat no “està legitimada per interposar recurs d'apel·lació, al no tenir-hi interès”, atès que no hi ha una apel·lació del Bisbat de Lleida, el que considera el màxim interessat o perjudicat en aquest cas. La sentència, que avui s'ha fet pública es limita a resoldre sobre el dret d'usucapió i en cap cas es pronuncia sobre la propietat i dóna la raó la sentència que havia emes anteriorment el jutjat de primera instància de Lleida. L'advocat dels demandants, Francesc Sapena, assegura que aquest procés no modifica ni fa perillar l'estat de les obres, que no poden sortir de Lleida, entre altres coses perquè estan amparades per la Llei de Patrimoni Català. Això sí, creu probable que sense el procés civil dels Amics del Museu, les obres ja no fossin a Catalunya. Sapena ha considerat “molt important” el fet que el tribunal no es pronunciï sobre la propietat i “gens encertada” l'actuació del Bisbat de Lleida, quan va acatar el primer pronunciament judical i es va retirar del procés. Ara estudiaran si continuen amb el procés, del que han estat condemnats a pagar els costos, que podrien ascendir a uns 30.000 euros. L'associació convocarà en breu una Assemblea General per estudiar els passos a seguir.

L'Audiència Provincial desestima el recurs presentat per la nostra associació

2011-10-05T11:20:00.006+02:00

Per el vostre coneixement us comuniquem que ha sortit publicada la sentència de la Audiència Provincial de Lleida, del recurs interposat per els amics del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, desestimant la demanda presentada per la nostra associació per la propietat de les obres del Museu de Lleida.

podeu veure o baixar la sentencia en aquest link

Sentència de la Audiència Provincial del recurs dels Amics del Museu de Lleida, Diocesà

La Rota contesta a Peralta i Berbegal que acudeixin al Papa (Publicat al Diari Segre de Lleida 28-11-2011)

2011-09-28T13:21:00.002+02:00

La peregrinació judicial dels ajuntaments oscencs de Peralta de la Sal i Berbegal en reclamació d'obres del Museu de Lleida, en companyia també del de Vilanova de Sixena, sembla que s'allargarà tant com el litigi entre les diòcesis de Lleida i Barbastre-Montsó. El penúltim capítol ha arribat del Tribunal de la Rota Romana, que ha comunicat als tres regidors, representats per l'advocat Jorge Español, que les denúncies canòniques contra el bisbe de Lleida, Joan Piris, per presumpta apropiació indeguda d'obres d'art originàries de parròquies dels seus municipis, s'haurien de presentar directament davant del Vaticà. El Tribunal destaca en el seu escrit que no té competències en matèria penal canònica per resoldre aquest assumpte. S'ha de recordar que els tres ajuntaments van presentar aquesta demanda la primavera passada també davant de la Congregació per als Bisbes, organisme que encara no ha contestat. L'alcaldessa de Peralta, Obdulia Gracia, va anunciar que enviaran de nou tota la documentació a Roma, al mateix Papa.

D'altra banda, els tres ajuntaments també estan a l'espera des de fa mesos de l'admissió a tràmit d'aquesta demanda d'apropiació indeguda contra Piris en la jurisdicció civil penal.

CARTA OBERTA AL SR. RAMON JÁUREGUI, MINISTRE DE LA PRESIDÈNCIA

2011-09-09T17:40:00.003+02:00

Sr. Ministre

Amb motiu de la visita del papa Benet XVI a Espanya, han aparegut en premsa unes declaracions que se li atribueixen a vostè en les quals sol•licita al Cardenal Tarsici Bertone que el Vaticà endegui un diàleg directe amb el bisbat de Lleida i les autoritats catalanes per tal d’arribar a un acord que doni fi al litigi per les obres d’art procedents de parròquies de la Franja de Ponent que es troben al Museu de Lleida: diocesà i comarcal.

Senyor Ministre, amb la major deferència, desitgem fer-li algunes puntualitzacions. Espanya, segons la Constitució de 1978, és un estat aconfessional i, per tant, qualsevol conflicte que s’esdevingui en la disputa d’uns béns, ha de passar forçosament per allò que disposin els tribunals civils. Aquesta és la raó per la qual l’associació “Amics del Museu de Lleida” i la “Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida”, màxima expressió cultural de la representació cívica d’aquesta ciutat, estan pendents de la sentència de l’Audiència Provincial sobre la propietat de les obres esmentades.

Ja deu saber, Senyor Ministre, que les obres procedeixen de l’antic bisbat de Lleida, avui bàrbarament esquinçat per voluntat única del Vaticà, havent-se transferit 111 parròquies al nou bisbat de Barbastre-Montsó que representen el seixanta per cent de l’antic bisbat de Lleida. A això, cal afegir que dites obres, l’adquisició de les quals està totalment documentada, s’incorporen al Museu de Lleida vers l’any 1893 i, per tant, porten més de cent anys pertanyent a un museu legalment constituït. Deu saber també que dites obres estan protegides per la Llei de Patrimoni Cultural Català.

Sorprèn també, Senyor Ministre, que es parli d’un acord, sense esmentar a l’altra part que suposem ha de ser el bisbat de Barbastre-Montsó i les autoritats aragoneses. Els ciutadans de Lleida mai ens hem oposat a cap acord amb els nostres veïns e històricament germans, amb els què compartim llengua, història i cultura. No obstant, si s’arriba a un acord, respectant la legalitat de la propietat de les peces, creiem que en ell ha de d’estar-hi present la societat civil a través de l’associació “Amics del Museu de Lleida” i la “Plataforma per la Unitat del Museu de Lleida”, amb l’objectiu de garantir els drets històrics i la transparència en el procés de la negociació.

Núria Oliva
Presidenta dels Amics del Museu de Lleida

Lleida, 1 de septembre del 2011

Els Amics aproven recorrer el recurs al rebuig de l'audiència de no admetre les proves de la propietat de l'art

2011-04-29T13:51:00.002+02:00

Lleida L'assemblea general ordinària dels Amics del Museu de Lleida va aprovar ahir per unanimitat donar llum verda al seu advocat, Francesc Sapena, perquè presenti un recurs contra el rebuig per part de l'Audiència Provincial de les proves per la propietat de l'art que reclama la diòcesi de Barbastre-Montsó. Després de l'assemblea, celebrada al Museu de Lleida, responsables dels Amics van manifestar la seua sorpresa tant per la desestimació d'aquestes proves com pel fet que l'Audiència fes pública aquesta interlocutòria el dimecres de la setmana passada, just abans de les festes de Setmana Santa. Durant la reunió, que va comptar amb la presència de més de mig centenar de socis, l'entitat va tancar el pressupost de l'any passat i va aprovar el d'aquest, que es manté en xifres similars, per sobre dels 7.000 euros. Els responsables dels Amics també van lamentar les noves demandes aragoneses -per part dels ajuntaments de Berbegal, Peralta i Vilanova de Sixena- i van subscriure les crítiques que, en aquest sentit, va fer la directora del Museu de Lleida, Montse Macià, dimecres passat a Lleida TV, en què va qualificar d'"indecent que aquestes parròquies segregades fa més de 50 anys denunciïn ara el bisbe". Els Amics van qualificar de "barbaritat" que reclamin la porta de Sant Martí.

L'Audiència de Lleida rebutja les proves que demostren la propietat lleidatana de l'art en litigi

2011-04-21T19:13:00.003+02:00

L'Audiència de Lleida ha desestimat admetre les proves que demostren la propietat lleidatana de les obres d'art en litigi entre els Bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó, tal com demanava l'Associació d'Amics del Museu de Lleida.
En una interlocutòria, l'Audiència al·lega que aquesta entitat, com a part actora en el plet, hauria d'haver aportat la documentació demanant-la al notari o al Bisbat de Lleida a l'inici del procés. Les proves, que d'aquesta manera no seran tingudes en compte en el procés civil, corresponen a documents procedents del Vaticà i de la mateixa diòcesi lleidatana que l'exbisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, va protocol·litzar davant de notari.
L'Associació Amics del Museu de Lleida va demanar a l'Audiència que acceptés com a prova en el procés civil per l'art la documentació que demostra la propietat lleidatana de les peces en litigi. L'advocat de l'entitat, Francesc Sapena, s'ha mostrat "sorprès" pel fet que la interlocutòria diu que l'associació podia haver demanat la documentació al notari. En aquest sentit, ha recordat que la legislació notarial impedeix donar cap còpia de documents notarials a tercers que no siguin part en el tràmit i a la vegada la Llei de protecció de dades impedeix facilitar certes dades a una persona que no sigui la interessada, si no és amb una ordre judicial.
L'entitat tampoc va demanar els documents al Bisbat de Lleida en entendre que es tractava d'una documentació que va fer recollir a un notari l'exbisbe Ciuraneta perquè les proves "no es perdessin mai". En el recull "hi havia documents que estaven al Vaticà però no al Bisbat de Lleida" en aquell moment, ha explicat Sapena.

Altres proves rellevants
Tot i que no s'hagin acceptat els documents, Sapena, que està estudiant ara si apel·la la resolució de l'Audiència de Lleida, ha recordat que hi ha un recurs pendent amb unes altres proves "que també són importants per sustentar la tesi -que defensa l'entitat civil- i que es basa en què l'art en litigi és propietat del Bisbat de lleida pel dret d'usucapió".
De la mateixa manera que la nombrosa documentació que Ciuraneta va fer recollir a un notari "perquè no es perdés", l'Audiència de Lleida tampoc ha acceptat en el plet, entenent que també s'hauria d'haver aportat al principi del procés, la tesis doctoral -també recollida en un llibre- de la conservadora del Museu de Lleida, Carme Berlabé, elaborada a partir de la mateixa documentació recollida per Ciuraneta.

ASSEMBLEA GENERAL DELS AMICS DEL MUSEU DE LLEIDA, DIOCESÀ I COMARCAL EL PROPER 28 D'ABRIL

2011-04-11T14:31:00.004+02:00

ASSEMBLEA GENERAL DELS AMICS DEL MUSEU DE LLEIDA, DIOCESÀ I COMARCAL EL PROPER 28 D'ABRIL A LES 19.30 HORES EN PRIMERA CONVOCATORIA I A LES 20:00 HORES EN SEGONA. L'ASSEMBLEA ES FARÀ A LA SALA DE CONFERÈNCIES DEL MUSEU DE LLEIDA.

Conferència d'art: Les intrigues del museu de Lleida

2011-04-06T22:17:00.003+02:00

US POSEM LA CONFERENCIA GRAVADA DEL PASSAT
DIMARTS, 29 DE MARÇ DE 2011 - 6 H TARDA
Conferència d'art: Les intrigues del museu de Lleida
a càrrec de Joan Rosàs
CLIQUEU AQUI PER SENTIR LA GRAVACIO DE LA CONFERENCIA
Gestió i coordinació museística. Generalitat de Catalunya
- Les intrigues del Museu de Lleida
Lloc: Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay
Adreça: Riera del Pare Fita, 31
Organitza: Aula d'Extensió Universitària
Tipus d'acte: Conferència
Marc: Aula d'Extensió Universitària

Resum de la sortida homenatge a Victor Perez Pallarés a Puigverd de Lleida i a la Pobla de Cérvoles

2011-04-05T17:51:00.005+02:00

El passat diumenge dia 27 de març, dins els actes organitzats pels Amics del Museu de Lleida al seu soci i artista lleidatà Víctor P. Pallarés, feu una sortida a Puigvert de Lleida i a la Pobla de Cèrvoles. A Puigvert, perquè li fou dedicada una cançó de Pandero per part del grup vocal “Carregades de romanços”. Posteriorment a Pobla de Cèrvoles el propi artista explicà les pintures murals de la parroquial que li foren encomanades per l’Ajuntament. La visita serví també, perquè el seu alcalde i el regidor de cultura ens donessin la benvinguda i ens mostressin el seu patrimoni històrico-artístic, així com el Molí de l’Oli, amb un ric i interessant comentari.
Aquest homenatge tindrà continuïtat durant aquesta setmana, dins la qual el proper dia 6 d’abril a les 7 de la tarde, hi haurà una recepció per part de la directora del Museu, la Sra. Montse Macià, agraint les obres cedides al Museu, després la Dra. Esther Ratés, professora de la Universitat de Lleida, ens parlarà sobre la “trajectòria” del nostre artista.
Finalment al dia següent, 7 d’abril, a les 6 de la tarde, es farà un recorregut comentat pel propi artista a llocs on realitzà pintures murals i es conserven, a saber la Diputació Provincial, l’Ajuntament de Lleida i l’església del Carme. El lloc de trobada per endegar el recorregut, serà al carrer del Carme, davant de la Diputació Provincial.
Els Amics del Museu inviten a tothom que ens vulgui acompanyar en aquest acte
d’homenatge al nostre estimat artista i soci el Sr. Víctor P. Pallarés.

Taula Rodona a Barcelona : Una col.lecció legítima, Patrimoni Català

2011-03-21T14:44:00.004+01:00

Activitats próximes a realitzar, per part de l'Associació dels Amics del Museu

2011-03-21T13:44:00.005+01:00

En col•laboració amb el Museu de Lleida es faran les següents activitats:

ACTIVITATS HOMENATGE A VICTOR PEREZ PALLARÉS-
- El dia 6 d’abril a les 19:00 explicació de l’obra de Víctor P. Pallarés donada al Museu de Lleida i xerrada a càrrec de la Dra. Esther Ratés, professora de la Universitat de Lleida.

- El dia 7 d’abril, a les 6:30, visita guiada de les pintures murals de Víctor P. Pallarés a la Paeria, Diputació, església del Carme i església Sant Antoni. Explicacions a càrrec de l’artista.

TAULA RODONA A BARCELONA
El museu de Lleida: una col•lecció legítima, patrimoni català

El dia 31 de març a les 19:30 es farà la taula rodona al Centre de Cultura Lleidatà de Barcelona, carrer Gran Via de les Corts Catalanes, 592. Hi intervindran:
Josep M. Prim, historiador, que actuarà de moderador; Carmen Berlabé, historiadora; Josep Casanova, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i professor titular de la Facultat de Dret de ESADE; José Castañeda, professor de dret civil de la Universidad Complutense de Madrid i Francesc Sapena, advocat.

Disposarem d’un autocar que sortirà a les 17:00 hores de la Rambla d’Aragó (davant de la UdL). Acabada la taula rodona es retornarà cap a Lleida immediatament. El cost de l’autocar és de 20 Euros per persona (inclou anada i tornada).
Les reserves de l’autocar es faran a Viatges BONPER, Rambla de Ferran, 7, tel. 973237732.
Atesa la importància de l’acte us prego la màxima assistència.

ASSEMBLEA GENERAL

Es convoca la Assemblea General de la Associació per al dia 14 d’abril a les 19:30 a la sala de conferències del Museu de Lleida.
Ordre del dia:

- Lectura i aprovació del text d’alta de la sessió anterior
- Activitats desenvolupades fins ara
- Propostes d’actuació
- Torn obert de paraules

Una vegada més us prego la vostra assistència

Lleida a 16 de març de 2011

La Audiencia Provincial de Huesca reitera que no puede ejecutar los decretos de Roma

2011-03-10T14:28:00.004+01:00

La Audiencia de Huesca ha hablado claro. De hecho, ya habló de la misma forma el jugado de primera instancia de Barbastro al sentenciar en mayo de 2010 que los decretos del Vaticano no tienen efectos civiles en España. A tenor del recurso presentado por el obispado de Barbastro contra esta resolución, la Audiencia estima que no puede hacer efectiva la resolución de Roma que ordena la entra del arte en litigio “al ser una cuestión interna de la Iglesia”.

El obispado de Barbastro recurrió a la fórmula del exequatur (la convalidación de una sentencia de un estado extranjero en España) para pedir la ejecución de la resolución vaticana. De hecho, y según apuntaron siempre los juristas, la orden de Roma no es propiamente una sentencia, sino un decreto administrativo, pero además según el Concordato entre España y la Santa Sede firmado en 1979 el Estado español sólo reconoce eficacia civil a la declaración de nulidad o decisión pontificia sobre matrimonio rato y no consumado. Y eso sólo es así si antes estas sentencias se declaran adecuadas al derecho español.
Para el tribunal oscense, que confirma en su integridad el fallo dictado en mayo de 2010 que ya desestimó el exequatur, las relaciones entre el Estado y el Vaticano ya están reguladas por el Concordato y no corresponden a los tribunales civiles. Tras destacar que el acuerdo otorga a la Santa Sede plena jurisdicción en sus asuntos internos, los magistrados afirman que “resulta difícilmente concebible un supuesto en el que, en un asunto intra eclesial, la Iglesia no pueda hacer cumplir sus propias decisiones conforme a su jerarquía interna, en la que “el Estado no se inmiscuye”. Añade el fallo de la Audiencia que el exequatur solicitado no está previsto en el referido acuerdo y destaca que su admisión supondría “volver a fórmulas propias de un estado confesional tras el consolidado modelo constitucional aconfesional”.
La sentencia señala que el conflicto administrativo surgido entre los dos obispados se deriva de una decisión interna de la Iglesia, aunque admite las posibles dificultades derivadas de la intervención de gobierno catalán para frenar el proceso de entrega del arte. A juicio del tribunal, “parece obvio que si una administración integrada en la estructura del Estado (en alusión a la Generalitat) actúa ilegalmente en el ejercicio de sus competencias, cosa que no nos corresponde afirmar ni negar, la revisión de sus actos administrativos no compete a la jurisdicción de la Iglesia ni, dentro del poder judicial del Estado, al orden jurisdiccional civil”. En primera instancia, el tribunal ya dijo que el litigio debe ser dirimido por los tribunales eclesiásticos, a los que considera competentes. Especialmente satisfecho se mostró el abogado de los Amics del Museu, Francesc Sapena, que destacó que el auto ya es “definitivo” y celebró que recoja todas sus tesis, como la que incide en el hecho de que Roma ha dictado decretos y no sentencias.

L'advocat de Piris adverteix que denunciarà ingerències

2011-03-04T11:41:00.002+01:00

L'advocat del bisbat de Lleida, Javier Gonzalo, ja no està disposat a aguantar més pressions a la seua feina en el litigi per l'art amb la diòcesi de Barbastre-Montsó. Si dimarts ja va informar que, si es repetien els suggeriments, prendria alguna mesura, com sol·licitar empara davant de l'Audiència, ahir va ser més explícit i va advertir que "si el bisbe o jo mateix continuem rebent escrits indicant el que ha de fer l'advocat de la diòcesi, em querellaré contra qui sigui, persona física o jurídica, perquè ja m'he empassat tot el que es pot empassar i he aguantat tot el que es pot aguantar". En aquest sentit, Gonzalo va recordar les "pressions enormes" que ha rebut en els últims temps el bisbe Piris "per part tant de polítics com de la jerarquia eclesiàstica, amb cartes que l'insten a fer una cosa o que li ordenen que el teu advocat ha de dir o deixar de dir..., estem violant ja probablement el dret constitucional a la defensa i, si això segueix així, posaré una querella per asseure a la banqueta els que estan intentant impedir la defensa davant dels tribunals civils". Gonzalo va comentar que el bisbe acata les ordres dels seus superiors però "aquestes instruccions procedents de cercles d'Aragó o Madrid m'afecten directament a mi, i si a partir d'ara continuen arribant, entendré que m'estan coartant o lesionen el meu dret a la defensa, per la qual cosa actuaré en conseqüència".

Gonzalo va denunciar aquestes pressions després de conèixer-se que el bisbat de Lleida va presentar un escrit davant de l'Audiència en què sol·licita abandonar el plet de l'art "per imperatiu moral" després que el cardenal Tarsicio Bertone, número 2 del Vaticà, l'hi hagi ordenat. Encara que Piris ja va anunciar l'octubre passat que s'apartava del plet després d'ordenar-l'hi el nunci, a instàncies de l'Audiència el bisbat es va ratificar al gener en el que havia al·legat en primera instància.

Segons sembla, la Santa Seu va entendre o algú li va donar a entendre que el bisbat, amb aquest escrit del gener, s'havia personat de nou en la causa per la propietat de l'art. Per aquest motiu, el cardenal Bertone va insistir a Piris que s'aparti del judici.

LA INCONGRUENCIA DEL NUNCIO DEL VATICANO EN ESPAÑA

2011-01-21T12:07:00.002+01:00

En un reciente artículo de la prensa, el Nuncio del Vaticano en España, Renzo Fratrini vuelve a incidir en el asunto que gira en torno a la reclamación por el obispado de Bqarbastro-Monzón de una obras de arte que posee el Museu de Lleida: diocesà i comarcal.
Sobre este tema nos creemos en la obligación de hacer algunas consideraciones desde la asociación “Amics del Museu de Lleida: diocesà i comarcal”.
El Nuncio manifiesta que el conflicto esta politizado y ha dejado de ser un problema exclusivo de la Iglesia. Si la cuestión esta politizada es porque desde las altas esferas vaticanas se ha politizado, pues no tiene el Nuncio ningún rubor en reconocer que iniciaron contactos con el ex presidente Montilla y la ex vicepresidenta Fernández de la Vega para una negociación política e incluso añade que también esta informado el ministro de la presidencia, Ramón Jáuregui. Por otra parte, desde los primeros momentos del conflicto el obispado de Barbastro-Monzón recabó y obtuvo la ayuda, económica y de otro tipo, del gobierno de Aragón.
El problema ha dejado de ser exclusivo de la Iglesia porque en estos momentos esta en manos de los tribunales ordinarios españoles, que se han manifestado competentes para dilucidar la propiedad de las obras de arte en litigio en varias ocasiones. La incompetencia y a la vez la incongruencia reside en el Vaticano que no ha sabido o no ha querido entrar en el fondo del asunto y mucho menos dictar ninguna sentencia, sólo decretos administrativos, a pesar de que un obispo, sí, un obispo, Monseñor Francesc Xavier Ciuraneta, obispo de Lleida, presentó todos los argumentos, en su día, para que se pronunciara la justicia vaticana. Solo recibió órdenes y presiones continuadas para la entrega inmediata de las obras a Barbastro-Monzón.
Ahora y después del embrollo y, lo que es peor, del enfrentamiento entre los fieles de las dos diócesis, el Nuncio pide a los políticos ayuda para resolver el conflicto, manifestando que han sido precisamente los políticos los que han complicado la ejecución la sentencia. Curiosa incongruencia si además como hemos dicho, no existe ninguna sentencia, solamente decretos administrativos que ya se intentaron aplicar a través de un exequatur que los tribunales civiles españoles denegaron.
Pero no terminan aquí las curiosas disquisiciones del Nuncio. Admite que existe una estrategia vaticana para entregar las obras a la Diócesis de Barbastro-Monzón evitando enfrentamientos directos con la Generalitat de Catalunya, y que lo mejor es “invitar” a los obispos catalanes directamente o a través de la Conferencia Episcopal a firmar una carta cuyo autor es el mismísimo Nuncio, donde reconozcan y se avengan a que las obras sean trasladadas a Barbastro desde el Museu de Lleida, un museo centenario y legalmente constituido desde todos los puntos de vista, desmembrando la colección existente y atentado así contra la unidad museística.
El museo debe saber que el asunto esta “sub iudice” y que en un estado de derecho como es el español en el que existen la división de poderes, nadie debe ni puede presionar a los jueces, o quizá eso es lo que el Nuncio, desde el totalitarismo vaticano, pretende con sus manifestaciones.
Por otra parte, el Nuncio sabe perfectamente que nunca desde Aragón se ha aceptado ningún tipo de acuerdo que pusiera fin al conflicto, tal como hemos solicitado desde nuestra asociación en repetidas ocasiones y razón por la cual presentamos la demanda ante los tribunales de justicia ordinarios.
Rogamos, pues, a Monseñor Renzo Fratrini que deje de presionar a la justicia, a los políticos y también a los obispos, ya que en este caso lo que puede conseguir, al margen de las oscuras finalidades que motivan estas actuaciones, es el rechazo de los propios fieles. Monsenyor Fratrini, son los tribunales civiles los que deben pronunciarse, deje de interferir y de manipular a los medios con el fin de crear opinión a favor de la causa del obispado de Barbastro-Monzón. Y le pedimos también, Monseñor, desde la libertad y la ciudadanía, que respete las leyes catalanas y al gobierno de la Generalitat de Catalunya.

Núria Oliva

Presidenta de la asociación “Amics del Museu de Lleida”

El problema de les parròquies i de l’art de la Franja ( per Magí Torner)

2011-01-17T15:32:00.001+01:00

El problema de les parròquies i de l’art de la Franja

Com a petita contribució a les moltes i autoritzades manifestacions fetes per la “Plataforma Cívica per la unitat del Museu de Lleida” em permeto aportar les següents consideracions.

1. El problema és d’origen polític, d’una decisió “contra natura”.
Pel R.D. de 30-11-1833, sota el regnat d’Isabel II, de la dinastia borbònica, es fa la divisió territorial en províncies, sense ajustar-se a la realitat natural i històrica de les antigues regions.
La incorporació de les parròquies de La Franja a la Província de Saragossa, és un acte “contra natura”, acte despòtic contra les arrels de les parròquies incorporades; violenta la història, el costum, la llengua i la cultura, la comunitat de vida entre un costat i l’altra del riu Noguera.

Com a informació justificativa d’aquest procediment cal recordar la Instrucción de 23 de junio de 1813: “Se hace la división terirorial sin acomodarse a las antiguas regiones”

La posició de la doctrina és també significativa. Posada Herrera a “Lecciones de Administración” escriu: “Las provincias tienen su base –no siempre diríamos- en la situación del territorio en que están ubicadas, en las costumbres de sus habitantes, pero los legisladores han ejercido una influencia mayor o menor en la dicisión. Muchas de las provincias han sido anteriores a la formación de la Monarquía... otras tienen historia diversa de la Monarquía. Provincias hay que se distinguen de las demás no solo por sus costumbres sinó por la topografía y constitución geológica...”
Al construir las Provincias –prosigue- a veces se han aceptado las agrupaciones producidas espontáneamente en la historia, caso por ejemplo de Asturias como Provincia de Oviedo”

Fuera de la legislación, en el mundo de las ideas, adviértese el influjo creciente de la consideración histórica y realista del problema, la consideración de la región como realidad viva a pesar del proceso unificador de imposición de la organización provincial, que propende a afirmarse sustituyendo a la provincia misma por regiones que son, en esencia, comuniudades de vida.

2. L’acceptació per l’Esglèsia de la incorporacó de les parròquies de la Franja al bisbat de Barbastro-Monzón, l’any 1995, és un acte de submissió al poder polític.

És l’acceptació d’una separació “contra natura”, una renúncia a les arrels, la història, el costum, la tasca pastoral, la proximitat a les ànimes dels parroquians una dificultat evangèlica, una destrucció d’una comunitat de vida.

3. El bisbat de Lleida, moralment i com església particular, no pot ser obligada, per cap jerarquia, Nunci o directament des del Vaticà.

El Vaticà no té autoritat, cristianament parlant, per imposar criteris polítics, contra l’autoritat sobirana del bisbe en la seva diòcesi.

4. L’Espanya dividida, per les armes, pel primer borbó Felip V, entre pobles “okupes” i “okupats”, va portar com una de les conseqüències a la denunciada divisió provincial.

Però la injustícia derivada de les administracions borbòniques, continuada encara avui pels governs estatals, porta actualment a un creixent corrent que demana justícia -virtut cardinal, base i fonament de la pau-, amb la recuperació de l’Espanya gran dels pobles que la formaren, que pot reincorporar a Catalunya el territori i les parròquies de la Franja.

5. El bisbat de Lleida ha de reaccionar en conseqüència, denunciant les pressions tant del Nunci com del Vaticà.

En defensa de la sobirania i independència com a Bisbe encara que suposés la renúncia al bisbat.

És inconcebible, és anticristià, és antievagèlic, que des del Vaticà no hagin donat valor a l’origen de la titularitat de l’art Sagrat per part del Bisbat de Lleida, falten al seu deure més elemental i en contra del mateix Codi de Dret Canònic, que reconeix el dret de la propietat basada tant en l’existència d’uns acords i contraprestacions acreditades, com de la prescripció adquisitiva.

El Dret Canònic justament ha estat dret supletori en primer terme a Catalunya, abans de la Compilació del Dret Civil català, i les referides institucions figuren clarament recollides en la Compilació.

Barcelona, 23 de desembre de 2010.

Magí Torner Balcells
T. 629572499

Sortida dels Amics del Museu de Lleida “Fem Museu, fem territori” Ruta: Barbens, Bellpuig, Tàrrega

2010-12-22T08:28:00.001+01:00

Sortida dels Amics del Museu de Lleida “Fem Museu, fem territori”
Dia 19 de desembre de 2010
Ruta: Barbens, Bellpuig, Tàrrega

El passat dia 19 de desembre, els Amics del Museu de Lleida van organitzar una nova sortida, dins del programa “Fem Museu, fem territori” d’activitats adreçades al coneixement del patrimoni del territori que es correspon amb el de la procedència de les obres que conformen les col·leccions, exposades o custodiades, del Museu de Lleida: diocesà i comarcal.

La sortida s’efectuà per visitar, primerament, les restes de la que fou important comanda templera de Barbens. La següent visita s’efectuà a Bellpuig d’Urgell, per veure el sepulcre renaixentista de Ramon Folch III de Cardona-Anglesola i Requesens i el convent franciscà de Sant Bartomeu que l’aixoplugà. Finalment visitàrem el Museu Comarcal d’Urgell, a Tàrrega.

Per la visita a Barbens vam comptar amb la pròpia alcaldessa, Dolors Gavarra, que ens feu de guia, mostrant tot el que restava de l’antiga comanda, les prospeccions arqueològiques i les restauracions empreses en el monument, actualment casa de la vila de Barbens. La seva preparació i els coneixements ens foren molt profitosos, alhora que ens mostraren la sensibilitat i l’interès demostrat per l’ajuntament envers el seu patrimoni. Era important aquest visita, ja que en completava una anterior de monuments impulsats pels templers a les nostres terres, perquè Barbens esdevé, als inicis del segle XIII, un dels exponents més antics de l’anomenada arquitectura diafragmàtica, difosa a les nostres terres pels templers i el Cister, a la vegada.

A Bellpuig l’amfitrió fou l’anterior alcalde de la població, Sr. Josep Pont, que també ens mostrà el seu interès pel passat històric de Bellpuig i per la conservació del seu patrimoni. A la parròquia, on es troba des del 1842 el mausoleu de Ramon Folch, les explicacions van anar a càrrec de l’actual guia municipal, complementades pel Sr. Pont. Hem d’agrair l’admiració i l’estima que ambdós ens mostraren per la promotora del mausoleu, Elisabet de Requesens, i la figura de Ramon Folch III, baró de Bellpuig, on nasqué i va voler que se’l sebollís. Tot i les vicissituds i destruccions sofertes, aquest gran mausoleu renaixentista de marbre de Carrara, obra del napolità Giovanni Merliano da Nola, se situa com un dels monuments més importants del Renaixement a Catalunya,d’aquí el gran interès per visitar-lo i coneixer-lo. També ens interessà visitar el convent on estigué en origen el mausoleu, ja que el promogué el mateix Ramon Folch III. Endegat el 1507, a la seva mort, el 1522, no estava encara acabat del tot, tot i així es
projectà el mausoleu per ubicar-lo dins de l’església conventual, on hi estigué des del 1531 en què hi fou instal·lat, després del seu trasllat des de Nàpols, fins, com hem dit, el 1842. De l’edifici que va promoure Ramon Folch en resta el claustre únicament i part de les dependències, com el refetor amb el magnífic lavacrum o font gòtica, i la sacristia.La guia, molt documentada, ens conduí per totes les parts visitables del convent.

Finalment visitàrem el Museu Comarcal de l’Urgell, on ja ens esperava la guia que,molt amablement, ens feu una detallada visita explicant primerament l’edifici, cal Perelló, actual seu del museu, i seguidament els fons arqueològics de l’exposició permanent. També vam poder veure algunes escultures de l’apostolat que decorava la façana de l’antiga església parroquial, executades per un artífex que emparenta amb el mestre d’Anglesola i el seu taller, un dels primers artistes gòtics actius a les nostres terres, present també a la Seu Vella de Lleida. Es completà l’estada a Tàrrega amb la visita de les façanes del palau dels marquesos de la Floresta i, davant per davant, de la casa Sobies.

Amics del Museu de Lleida

Dinar d'homenatge als socis d'honor de la associació: El bisbe Ciuraneta i el doctor Casanova

2010-12-07T12:08:00.001+01:00

El bisbe emèrit de Lleida Francesc Xavier Ciuraneta està jubilat des de fa més de tres anys, des que al març del 2007 va haver de renunciar al càrrec per raons de salut, i assegura que, des de llavors, viu "una mica desconnectat de l'actualitat". Ahir va tornar a connectar-s'hi en ocasió de l'homenatge que li va tributar l'associació d'Amics del Museu de Lleida per la seua defensa del patrimoni artístic en el litigi amb el bisbat de Barbastre-Montsó. Ciuraneta va comentar abans del dinar d'homenatge a l'Acadèmia Mariana que el Parkinson de vegades li fa "oblidar les coses", però de la seua fèrria defensa de l'art no se n'ha oblidat. "Confio que tot el que vam lluitar en aquella època acabi sent positiu, perquè tinc clar que les obres d'art s'han de quedar a Lleida", va afirmar. Ciuraneta va qualificar els seus anys de batalla legal davant del Vaticà d'"experiència molt positiva en el sentit que vaig defensar el que és de Lleida, cosa que ara provoca que rebi expressions d'afecte com aquest homenatge, que crec que és massa per a mi".

Més de mig centenar de persones van participar al dinar, que va tindre com a punt culminant l'entrega de diplomes de socis d'honor dels Amics del Museu de Lleida a Ciuraneta i a qui va ser el seu advocat en les actuacions del prelat en el litigi, el lletrat i sacerdot Josep Casanova. Aquest, acomiadat d'aquesta funció quan va arribar a la diòcesi lleidatana el bisbe Salinas, sí que ha seguit l'actualitat de la polèmica amb Aragó i no es va mossegar la llengua. "Els últims moviments del Vaticà i del nunci a Espanya -amb referència a l'acord que recentment es va veure obligat a firmar el bisbe Piris acatant les resolucions eclesiàstiques- representen una interferència inacceptable a la independència dels tribunals espanyols. Quan un assumpte està sotmès a judici, com succeeix en aquest cas, en un Estat democràtic i de dret cal respectar la situació i guardar silenci", va afirmar Casanova, que va qualificar l'actuació de la diplomàcia vaticana d'"antidiplomàtica i inacceptable, ja que els tribunals encallen de moment qualsevol possible acord polític, que, fins que no hi hagi una sentència firma, seria paper mullat".

En aquest sentit, l'advocat va augurar encara una llarga vida als processos judicials en marxa pel litigi de l'art. Per exemple, la demanda dels Amics del Museu per la propietat de les obres, actualment recorreguda davant de l'Audiència Provincial. "La part que no se senti satisfeta amb la seua sentència acudirà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o potser al Suprem; fins i tot es pot arribar al Constitucional o a Estrasburg", va afegir Casanova.

Diplomes i regals

Després del dinar, Ciuraneta i Casanova van rebre els diplomes de socis d'honor dels Amics del Museu i també com a obsequi unes reproduccions en plata d'una falcata ibèrica que exhibeix el museu. A l'àpat hi van assistir més de mig centenar de persones, entre elles, el president de la Diputació, Jaume Gilabert; la tinent d'alcalde Montse Mínguez; el líder de l'oposició a la Paeria, Isidre Gavín; el degà de Lletres de la UdL, Joan Busqueta; els presidents de l'Orfeó Lleidatà i de l'Ateneu Popular; la directora del Museu de Lleida i alguns dels seus tècnics, així com representants d'entitats culturals i socials de Lleida.

El nunci ordena als bisbes catalans que recolzin Aragó

2010-12-07T12:01:00.001+01:00

El nunci del Papa a Espanya, Renzo Fratini, ha ordenat als bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (tots els catalans) que donin suport a l'entrega de l'art del Museu de Lleida que reclama Aragó. Malgrat que els bisbes no deuen cap obediència a Fratini (el càrrec de nunci és polític i diplomàtic i els prelats només deuen obediència al Papa), fonts eclesiàstiques han informat a SEGRE que els prelats catalans han acceptat firmar un document en què es mostraran d'acord amb l'entrega de les obres i recolzaran Joan Piris, bisbe de Lleida, en la decisió de firmar un pacte amb el seu homòleg de Barbastre per complir els decrets vaticans.

Es dóna la circumstància que la Conferència Tarraconense sempre havia donat suport als interessos de Lleida en aquest plet, de paraula i per escrit. Els bisbes catalans han acceptat la petició de Fratini amb la condició de donar a conèixer l'escrit setmanes després de la visita del Papa a Barcelona. S'ha d'assenyalar que el document tindrà importància simbòlica, però no jurídica. El plet és a les mans de sis jutjats civils, sobretot l'Audiència de Lleida (propietat de les obres), l'Audiència d'Osca (homologació de decrets vaticans) i el contenciós de Lleida (negativa a entregar l'art).

Acte de nomenament de socis d'honor al bisbe Ciuraneta y al Doctor Casanova

2010-12-02T17:13:00.003+01:00

Els Amics del Museu de Lleida, diocesà i comarcal en la darrera assemblea general de l’Associació, van acordar, per unanimitat, nomenar socis d’honor de l’Associació al bisbe emèrit de Lleida Monsenyor Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí i al Dr. Josep Casanova i Domènech, per llur valentia i fermesa en la defensa del patrimoni artístic del bisbat de Lleida, ara exposat al Museu de Lleida, diocesà i comarcal.

Com és prou sabut el bisbe Ciuraneta va esgotar totes les vies canòniques per demostrar documentalment, davant la Santa Seu, els drets de Lleida sobre la propietat de les obres en litigi, sense que mai s’acceptessin aquestes proves, ni es dictés cap sentència en base a elles.

El Dr. Casanova s’ha distingit igualment en la defensa del nostre patrimoni. En temps del bisbe Ciuraneta, com advocat del bisbat de Lleida, lluitant per la defensa d’aquest patrimoni en litigi i com a encarregat de presentar els recursos adients contra els decrets vaticans, que no sentències, sense que mai fossin estudiats per les instàncies vaticanes pertinents, i per tant, mai es va celebrar un judici sobre aquesta causa. Per aquesta raó els Amics del Museu de Lleida, vàrem haver de recolzar la causa del bisbat, sempre amb el seu suport i inestimable ajut i encetar la via civil.

És de justícia expressar-els-hi tot el nostre agraïment i el reconeixement per la tasca duta a terme en defensa del nostre patrimoni, tan vinculat històricament a la ciutat de Lleida. Per aquest motiu organitzem el proper dia 4 de desembre a les 14 hores, a l’Acadèmia Mariana, un àpat, durant el qual se’ls lliurarà ambdós la distinció de socis d’honor. Acte al que tothom pot assistir-hi, prèvia reserva, que podeu fer efectiva al telefon 973 237732, Viatges Bonper, Rambla Ferran, núm. 40.

Lliurament de les distincions de socis d'honor al bisbe Ciuraneta al Dr. Josep Casanova

2010-11-26T12:06:00.002+01:00

Com ja saps, en assemblea general de l’Associacio Amics del Museu de Lleida es va acordar, per unanimitat, nomenar socis d’honor de l’Associació, atès el que disposen els nostres estatuts, al bisbe emèrit de Lleida Francesc Xavier Ciuraneta i al Dr. Josep Casanova, per llur defensa dels fons del nostre Museu de Lleida: diocesà i comarcal i la seva unitat, davant de les agressions i injustes demandes vaticanes i aragoneses de les obres procedents de les antigues parròquies del bisbat de Lleida d’origen aragonès.
Per tot això, hem preparat un acte solemne de lliurament de les distincions d’honor en l’Acadèmia Mariana, restaurada com sabeu per iniciativa del bisbe Ciuraneta. Un acte que considerem del tot merescut, ja que sense la seva defensa aquestes ja no estarien a Lleida. És el moment de què tots reconeguem llur tasca i els acompanyem el dissabte dia 4 de desembre.
Tots els qui hi vulgueu assistir, us heu d’apuntar al dinar que organitzem, el mateix dia 4 a l’Acadèmia Mariana, a les 14 h., al final del qual es farà l’entrega dels distintius. La butlleta del dinar, que costa 20 € per als socis i 25 € per als no socis, es pot recollir a Viatges Bonper, a la Rambla de Ferran (tel. 973 237732).
Per altra banda, continuant amb les visites al territori, dins el programa “Fem museu, fem territori”, el dia 19 de desembre tenim previst fer la segona part de la Ruta dels Templers que inclourà la Comanda Templera de Barbens, i les visites al Museu de Tàrrega i la Casa Subies i, a Bellpuig d’Urgell, el sepulcre monumental de Ramon Folch de Cardona i el convent franciscà que fou finançat per aquest noble lleidatà.
Ens acompanyaran els historiadors Carmen Berlabé i Francesc Fité, membres de l’associació, que faran les corresponents explicacions dels monuments.
La butlleta d’inscripció, que inclou desplaçaments, vistes als monuments i el dinar, es pot reservar igualment a Viatges Bonper, al preu de 20 € per als socis i 30 € per als no socis. La sortida serà a les 9,30, davant de l’edifici del Rectorat de la UdL, a la Rambla d’Aragó (Plaça Víctor Siurana, 1).

Esperem la vostra assistència per gaudir d’allò que ens agrada i estimem, el nostre patrimoni!

Ben cordialment,

Núria Oliva
Presidenta

Arte sub iúdice (Article de Pau echauz publicat a la Vanguardia el 21-11-10

2010-11-23T17:47:00.002+01:00

¿Puede una maraña judicial frenar sine die el retorno del arte a laFranja

El conflicto del arte sacro podría solucionarse si se soluciona la contradicció entre los que reclama la propiedad de las
piezas en litigio, el obispado de Barbastro- Monzón y el Gobierno de Aragón,y los que defienden la unidad de unacolección. La negociación política es laúnica salida a un problema atascadoen los juzgados. He aquí algunas de las claves para acercarse a un problema entre comunidades vecinas.

¿Qué impide que se aplique de inmediato el acuerdo alcanzado con ocasión de la visita del Papa?
La unidad de la colección artística del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. Todas las piezas en litigio están catalogadas como patrimonio por la Generalitat. También lo impide que ningún juez civil lo haya ordenado por ahora mediante sentencia. El acuerdo entre el nuncio apostólico y los obispos de Barbastro y Lleida insta una
vez más a la parte leridana a entregar las obras y a Barbastro a compartirlas sin poner en cuestión la propiedad. El mismo acuerdo abre la puerta a una negociación entre gobiernos y obispados pero no pone fecha de entrega de las piezas.

¿Cuál es la situación actual en el ámbito eclesiástico?
Alfonso Milián y Joan Piris tienen el encargo vaticano de elaborar una estrategia conjunta que posibilite la entrega del arte a Barbastro. Las conversaciones se están celebrando en privado por indicación del nuncio Renzo Fratini y se desconoce si hay avances significativos. Los puntos en los que deberían llegar a un acuerdo según varias fuentes consultadas implicarían la realización de copias de las obras en disputa, la organización de exposiciones temporales, la colaboración de las instituciones para su protección y conservación, la elaboración de un catálogo único y un programa dirigido a la investigación histórica y artística. Todos esos aspectos deberían constar en un convenio que establecería las condiciones de cada parte. Desde Barbastro se afirma que el acuerdo Fratini abre la puerta a compartir pero que antes “se deberán devolver las piezas”.

¿Y qué sucede en el ámbito judicial?
Hay tres procesos importantes abiertos. En Lleida, la primera sentencia por la demanda de los Amics del Museu para reconocer la propiedad leridana de las obras se encuentra recurrida ante laAudiencia Provincial. En Huesca, la Audiencia ha de resolver un recurso contra la sentencia del juzgado de Barbastro que denegaba la posibilidad de un exequátur, o sea la homologación en España de las resoluciones vaticanas. También en Lleida, un tribunal de lo contencioso-administrativo ha de resolver una demanda presentada por el Gobierno de Aragón contra la decisión del Consorci del Museu que denegó a Joan Piris poder entregar las obras que le reclaman. Una demanda anterior en el mismo sentido pero presentada por la misma negativa dada en su día al obispo Francesc X. Ciuraneta fue resuelta en contra de Aragón, que la recurrió hasta el Tribunal Supremo. El Alto Tribunal emitió una sentencia el pasado mes de junio en la que avaló la negativa del consorcio entregar las obras en función de la unidad de la colección y daba por buenos los contenidos
del decreto Mieras, que abría la posibilidad de compartir el arte. El Departament de Cultura de la Generalitat ha presentado esta sentencia ante el juez para que desestime esta nueva demanda aragonesa, pero el magistrado, en un auto dado a conocer esta semana, acepta seguir adelante con ella y da como razón para ello el caso de los papeles de Salamanca.

¿Y en el ámbito político?
El Gobierno de Aragón exploró la negociación política con el primer tripartito, pero su postura es la de pedir que
se devuelvan las obras sin más al considerar que las resoluciones del Vaticano –que equipara con sentencias judiciales– son suficientes para cerrar el conflicto. El conseller Tresserras, por su parte, ha reiterado una oferta de diálogo con las premisas de la legitimidad y la unidad, pero también ha dicho en más de una ocasión: “A mí Roma no me obliga”. La Generalitat no está interesada especialmente en el reconocimiento de la propiedad catalana de las obras sino en la unidad del museo, un
concepto presente en todas las legislaciones museísticas.

¿Cuál sería la política que aplicaría en este tema una Generalitat gobernada por CiU?
Según el candidato Albert Batalla, CiU se mostrará dispuesta a negociar conveniosocualquier convenios o cualquier otra fórmula que posibilite un arte compartido entre diócesis y territorios. Pero el diálogo que pueda abrirse “debe tener como premisa que Aragón reconozca la legitimidad de la colección, cuya propiedad y unidad están protegidas por la ley”.

¿De quién son las obras?
Según el Vaticano y los dos obispos, se trata de “bienes eclesiásticos” que las resoluciones vaticanas adjudicanaBarbastro. Según los Amics del Museu, el arte sería propiedad de Lleida por usucapio, una figura jurídica que otorga la propiedad de un bien “por la tenencia pacífica y continuada” a lo largo del tiempo.

¿Cuál es el origen del litigio?
La segregación de 115 parroquias aragonesas del obispado de Lleida que pasaron a depender del obispado de Barbastro- Monzón en 1995. Las parroquias aragonesas reclamaron el arte procedente de estas parroquias y el entonces nuncio, Lajos Kada, dictó un decreto en el que establece “que el patrimonio artístico que está en la diócesis de Lleida lo está a título de depósito, mientras la diócesis de Lleida no pruebe lo contrario (…), por lo que de ser reclamado por sus legítimos propietarios debe devolverse”.

Sijena, Berbegal y Peralta de Alcofea: los otros litigios
El conflicto por el arte de la Franja no es el único entre Aragón y Catalunya. El más antiguo es el de las piezas del monasterio de Villanueva de Sijena, adquiridas por la Generalitat antes de la segregación de las parroquias. Cuando el Gobierno aragonés se enteró, reclamó el derecho de retracto, esto es, poder pujar en la venta con el mismo derecho que la Generalitat. En el año 1998, la Generalitat planteó un conflicto positivo de competencias ante el Tribunal Constitucional contra la pretensión aragonesa, que todavía espera sentencia. Por otra parte, los ayuntamientos de Berbegal y Peralta de Alcofea reclaman un frontal románico dedicado al Salvador y una tabla de san Pablo del siglo XV,respectivamente.

Ilustración de Ermengol publicada en Segre el 19-11

2010-11-22T20:15:00.001+01:00

La Plataforma del Museu insta Piris a no interferir en la causa (Segre 21-11)

2010-11-22T20:02:00.001+01:00

Afirma que la renúncia del bisbe a defensar l'art ha defraudat feligresos i ciutadania || Deplora el seu pacte davant del nunci
La Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida, integrada per vint-i-quatre entitats de la ciutat, va donar a conèixer ahir un manifest en què lamenta la renúncia del bisbe Piris a defensar l'art i li reclama que no interfereixi en la causa que determinarà la propietat de les obres que reclama Aragó.

Així, la plataforma es va reunir en assemblea per avaluar els últims moviments de Piris en el litigi de l'art, sobretot el seu pacte amb el bisbe de Barbastre davant del nunci, i va redactar el següent manifest: "La Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida (...), davant de les recents declaracions i actuacions del bisbe de Lleida, Joan Piris, vol manifestar:

Que som conscients de les pressions a les quals el bisbe Piris ha estat i serà sotmès per part de la institució eclesiàstica i també dels polítics i governants, i lamentem que es vegi sotmès a tanta tensió, raó per la qual des de la Plataforma li expressem el nostre reconeixement per la decidida voluntat que va manifestar d'assumir el patiment que implica aquest llarg i dolorós litigi (...).

Que hem rebut amb triste- sa i consternació el recent canvi d'actitud del bisbe Piris (...) que ha comportat la fir- ma d'un compromís d'entre- ga de les obres (...). Des de la Plataforma considerem que, amb aquesta nova orientació, el bisbe Piris està defraudant la feligresia de la diòcesi de Lleida i la ciutadania de Catalu-nya.

Per tant,

Com a societat civil implicada i compromesa en la justa i legítima defensa d'aquest patrimoni català (...), i considerant que el plet es troba sub iudice als tribunals civils ordinaris, li demanem, bisbe Piris, que torni a posicionar-se al costat de la justícia i la veritat, que recuperi la dignitat i la con- fiança de la seua feligresia i dels ciutadans de Catalunya i que, en qualsevol cas, s'abstingui de promoure o autoritzar qualsevol actuació, acord o declaració que pugui interfe- rir en aquest procediment davant dels tribunals civils de justícia."

Les Claus de la qüestió

1.- Propietat. El bisbe Piris s'ha apartat de la causa civil que dirimirà a l'Audiència de Lleida a instàncies dels Amics del Museu, de qui són les obres en litigi. Ho ha fet després de pactar amb el seu homòleg de Barbastre, Alfonso Milián, l'entrega de les obres davant de les pressions de la nunciatura i el Govern d'Aragó.

2.- Unitat. La Generalitat no és present en la causa per la propietat. El Govern català no defensa la titularitat de les obres, sinó la unitat de la col·lecció partint d'informes tècnics que diuen que aquesta perdria valor si es disgrega. Aragó ha acudit al jutjat contenciós de Lleida per discutir aquest argument.

Manifest de la Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida davant les darreres actuacions del Bisbe Píris

2010-11-22T19:56:00.002+01:00

LES ASSOCIACIONS QUE CONFORMEN LA PLATAFORMA CÍVICA PER LA UNITAT DEL MUSEU DE LLEIDA , REUNIDES EN ASSEMBLEA I MITJANÇANT EL PRESENT MANIFEST RESPONEN AL BISBE PIRIS DAVANT LES SEVES DARRERES ACTUACIONS

La Plataforma Cívica per la unitat del Museu de Lleida, òrgan de la societat civil que funciona com a observatori del litigi per les obres d’art que es manté entre el Bisbat de Lleida i el de Barbastre -Montsó, davant les recents declaracions i actuacions del bisbe de Lleida, Joan Piris, vol manifestar:

Que som conscients de les pressions a les que el bisbe Piris ha estat i està sotmès, per part de la institució eclesiàstica i també dels polítics i governants, i lamentem que es vegi sotmès a tanta tensió, raó per la qual des de la Plataforma ja li vam expressar el nostre reconeixement per la decidida voluntat que va manifestar d’assumir el patiment que implica aquest llarg i dolorós litigi, i li oferírem el recolzament en tot allò que signifiqués la defensa de la posició lleidetana, com havia fet el seu antecessor el bisbe emèrit Francesc X. Ciuraneta

Que hem rebut amb tristesa i consternació el recent canvi d’actitud del bisbe Piris en relació a les obres d’art en conflicte, canvi que ha comportat la signatura d’un compromís de lliurament d’aquestes obres al bisbat de Barbastre- Montsó. Des de la Plataforma considerem que, amb aquesta nova orientació, el bisbe Piris està defraudant a la feligresia de la diòcesi de Lleida i a la ciutadania de Catalunya.

Per tant,

Com a societat civil implicada i compromesa en la justa i legítima defensa d’aquest patrimoni català, que considerem és propietat del Bisbat de Lleida, i atès que el plet es troba sub iudice als tribunals civils ordinaris, li demanem, bisbe Piris, que es torni a posicionar al costat de la justícia i la veritat, que recuperi la dignitat i la confiança de la seva feligresia i dels ciutadans de Catalunya i que en qualsevol cas s’abstingui de promoure o autoritzar qualsevol actuació, acord o declaració que pugui interferir el decurs d’aquest procediment davant dels tribunals civils de justícia.

Lleida, 22 de novembre de 2010.

Manifest de la Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida davant les darreres actuacions del Bisbe Píris

2010-11-22T19:54:00.000+01:00

LA FIDELITAT PER DAVANT DEL RECONEIXEMENT I EL PRESTIGI ( Article de Juan Luis Salinas publicat al diari la mañana el 18/11/2010

2010-11-19T14:04:00.000+01:00

Juan Luis Salinas Sánchez
Mestre i Pedagog terapeuta

Una nota de premsa del Bisbat, amb data 27.10.10, referia com l’Església de Lleida, amb el seu bisbe al capdavant, es retirava del plet originat per les obres d'art. Encara que d'una manera casual, al mateix temps, es produïa l'acord entre les dues diòcesis per tal de superar els obstacles que impedeixen la devolució. Certament la situació esta complicada ja que, hores d'ara, encara es complica més la situació, tota vegada que la via judicial encara té recorregut per estona, hi ha lleis civils al respecte; i hi ha gent que se sent molt implicada en l' afer.

Quan portàvem un anys d' aquest despropòsit que n'és la reclamació de les obres d'art, una dona, batejada però allunyada de la vida de l'Església i la vivència comunitària de la fe, va enastar: Quina vergonya, anar així entre vosaltres que hauríeu de donar exemple. I realment és això el que compta. Si no sabem mantenir l'amor per sobre de tot, què som nosaltres sinó aus rapinyaires que malmeten qualsevol cosa per tal de poder fer una queixalada i portar-se un mos a l'estómac?

Ningú no pot negar que l'Església a Lleida ha estat tractada injustament en els darrers anys, com a mínim per no haver estat escoltada en els seus arguments, ni haver admès les proves presentades en el que argumentava.

Dir que l'Església lleidatana ha estat maltractada és dir que s'han atropellat les persones que hi formen part, començant pels fidels de la Franja de Ponent que desitjaven pertànyer a la nostra diòcesi en la que estaven plenament integrats (i continuen estant-lo a nivell sanitari, de comerç, ... ), i acabant pels seus bisbes que han estat ignorats i, en alguns casos utilitzats.

No hi ha dubte que ha hagut, i encara deuen ser activats, interessos que han cercat beneficiar la diòcesi de Barbastre, que la implicació de moltes entitats i organismes aliens a l'Església han fet d'això una batalla d'interessos materials.

Amb les informacions que tenim, a més a més, podem ben bé dir que també la veritat ha estat malmesa. Per que no s'han tingut en compte els documents que testimonien la manera com van arribar les obres d'art a la seu de la seva diòcesi? Per que no s'aplica el principi d'haver creat un dret de propietat després, dels anys que fa, més dels que demana la llei, que les obres d'art formen part del Museu Diocesà? Per que les obres han d'anar a un 1loc en el que no han estat mai, si les esglésies i parròquies d’on van sortir mai van ser de Barbastre?

Hi ha una carta del Cardenal responsable dels Museus Vaticans responent a l'Arxiprest de Sta. Maria la Major en la que aquest demana els hi retornin unes obres cedides temporalment. La resposta ve a dir que ara formen part d'una col•lecció i aquesta no s'ha de desfer. En els litigis interns de l'Església, no s'hauria de considerar aquesta carta com a element de jurisprudència?

Certament la diòcesi de Lleida està essent una víctima, i sempre que es produeix una és perquè hi ha un botxí. Com pot Roma demanar al bisbe que ha enviat a ser el pastor d'una Església local, que s'enfronti als fidels de la mateixa per una qüestió que no té res a veure amb la veritat, la fe o ni tan sols la moral? En una trobada de caire pastoral es va apuntar que en una reunió de bisbes, el cardenal Rouco va comentar: Con lo de Lérida nos equivocamos. Costa tant, doncs, demanar perdó i intentar reparar la situació o, com a mínim, impedir que el mal fet continuï produint perjudici a tota una diòcesi? Com suposen a Roma que és la fe dels cristians d'avui a occident? Com pensen que està quedant la situació de l’Església en les nostres contrades? Com esperen que ara, el nostre bisbe, pugui reeixir el camí?

Però per sobre de tot hem de tenir viva la fidelitat al Crist i a la seva Església, tot i les vegades que l’actuació dels seus membres ens desagradin perquè han fet mal a les persones. On queda el fer vida d'aquell moment en el que Jesús ens va dir: No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. (Mt 6,19-20) O d'aquelles altres paraules de la Carta als Romans (12, 10) en les que l’apòstol ens demanà Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. Encara quedarem pitjor si parem compte a les que ens digué directament el Crist!: Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat (Jn 15,12).

Al dia següent de la noticia que hem comentat, els mitjans i l'opinió dels que són qualificats a la nostra societat, de seguit van començar a dir la seva, el que vol dir a prendre postura i crear opinió. Farien bé de parar una mica de compte i analitzar en tot el seu abast el que va passar.

La gran víctima dels comentaris, o com a mínim aquell que quedava com a traïdor amb la seva actuació era el nostre bisbe, tot i que anteriorment havia estat elogiat per la seva actitud davant el conflicte. Ara ningú ha apreciat l'abast del que ha fet una persona que s'ha trobat al mig d'un embolic en el que no pot fer res i del que ningú sap sortir-se'n assenyadament.

Caldria, potser; saber valorar les virtuts i els valors, i apreciar com, per sobre del prestigi i del reconeixement, sense tenir en compte l'allau de critiques que rebria, tot i ser conscient de que es produirien, i com quedaria de malament davant la societat lleidatana, el bisbe Joan ha sabut ficar per damunt de tot la fidelitat a l'Església i acceptar la imposició. Acarnissar-se amb ell és portar algú al martiri encara que només sigui el martiri de la solitud.

El bisbe Joan ha fet el que podia, fins que l’'han reduït per la força del poder, que no de l' autoritat, en un conflicte que ja deien fa dos anys que estava tancat.

Potser és l’'hora de fer pinya i recolzar el nostre pastor essent, alhora, fidels a l'Església, al temps que, com a societat civil, fem per tal d' activar els mecanismes legals existents per possibilitar l'esclat de la veritat d'aquest assumpte.

El bisbat de Lleida, indignat per la "deslleialtat" de Barbastre amb el nunci

2010-11-17T13:26:00.001+01:00

El passat 27 d'octubre els bisbes de Lleida i Barbastre, Joan Piris i Alfonso Milián, van firmar un pacte a Madrid i el nunci els va ordenar que el mantinguessin en secret. Minuts després, Milián convocava una roda de premsa. Piris s'ensumava alguna cosa, però va callar. A la roda de premsa, Milián va explicar la meitat de l'acord (l'art és d'Aragó) i va obviar l'altra meitat (una vegada traslladat, s'ha de compartir). Piris va continuar respectant el pacte de silenci.

Ara, el bisbat de Barbastre ha fet un pas més i ha indignat el de Lleida. Ha fet públic el pacte de Madrid per utilitzar-lo com a argument jurídic de les tesis aragoneses en el recurs dels Amics del Museu davant de l'Audiència de Lleida per la propietat. Ha sigut la gota que ha fet vessar el vas de la paciència de la diòcesi lleidatana, que té la sensació que li han pres el pèl. "El que ha fet Barbastre és una gravíssima deslleialtat", va afirmar ahir l'advocat de Piris, Javier Gonzalo.

Els ànims estan encesos. Tant, que tot sembla assenyalar que hi haurà un abans i un després en la posició del bisbat de Lleida en el litigi arran d'aquesta presumpta deslleialtat. En les pròximes hores hi haurà notícies.

Què va ocultar Barbastre del pacte de Madrid? Que el Vaticà vol compartir. L'acord deia que, una vegada que s'hagués traslladat l'art a Aragó, s'havien d'aplicar cinc punts per gaudir-ne als dos costats de la Franja. Catàleg comú, itinerància, exposicions temporals, protecció compartida... Cinc punts gairebé idèntics als de l'anomenat decret Mieras. Les posicions s'atansen. Catalunya defensa la unitat i Aragó, la propietat. Dos vies paral·leles que mai es creuen. Però tots dos volen compartir. Primer justícia (unitat?, propietat?) i després generositat.

Lleida recuerda que Malla pactó la adscripción del arte al museo 7 años antes del litigio

2010-11-14T10:58:00.002+01:00

(Guillaumet)El abogado del obispado de Barbastro, el ex presidente de Aragón Hipólito Gómez de las Roces, tilda de “acto ilícito” la adscripción de las obras de la colección diocesana al Museu de Lleida. Según publicó ayer El Heraldo de Aragón, el letrado así lo argumenta en su escrito de oposición al recurso presentado ante la Audiencia por los Amics del Museu. Sin embargo, desde Lleida se recordó ayer que la constitución del Consorci –y, por lo tanto, la adscripción de las piezas– estaba pactada desde 1988, siete años antes de que se segregara el obispado de Lleida y comenzara el litigio por la propiedad de las 113 obras que el obispo Messeguer salvó de una más que probable desaparición.

Fuentes del obispado de Lleida explicaron que en 1988 el obispado –entonces a cargo de Ramon Malla–, la Generalitat, la Diputación de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià y la Paeria impulsaron la constitución del Consorci del Museu. Fue siete años antes del inicio del litigio, se recuerda desde el obispado, pese a que los estatutos del Consorci se firmaron años más tarde, en 1999. Las mismas fuentes precisaron que este documento se aportó como prueba en el juicio que se celebró el pasado mes de mayo y en el que la juez Beatriz Terrer consideró que Lleida no había probado la propiedad del arte en litigio.
En el escrito de contestación al recurso presentado por los Amics del Museu, Gómez de las Roces afirma que esta adscripción “no fue autorizada por el depositante” y acusa al obispado de haber actuado de manera “unilateral” al entregar las piezas al Consorci, según revela El Heraldo de Aragón.
Paralelamente, y tal vez ajenos a este último capítulo del pleito, los obispos de Lleida y Barbastro, Joan Piris y Alfonso Milián, concelebraron ayer una misa de funeral en la parroquia de Sant Martí de Lleida. Milián acudió a la capital del Segrià para asistir al entierro del sacerdote de la diócesis de Barbastro Francisco Trell, que falleció recientemente a los 100 años y que durante la última etapa vivía en la Casa Sacerdotal de Lleida. Sin embargo no trascendió si hablaron sobre el litigio del arte.

La jutge rebutja auxiliar el bisbe Piris per entregar les obres d'art en litigi a Aragó

2010-11-12T19:52:00.000+01:00

La titular del jutjat de primera instància número 4 de Lleida, Beatriz Terrer, ha rebutjat el trasllat a Aragó de les obres del Museu de Lleida que reclama la diòcesi de Barbastre. En una providència coneguda ahir, la jutge denega al bisbe de Lleida, Joan Piris, el permís que havia sol·licitat per entregar les obres. Piris va reclamar auxili judicial per dos raons: d'una banda, perquè l'hi va ordenar el nunci del Vaticà a Espanya, Renzo Fratini; de l'altra, perquè l'hi havia suggerit el president d'Aragó, Marcelino Iglesias. La jutge ha denegat la petició de Piris i ho ha fet, també, per dos raons: d'una banda, perquè la sentència civil que ha dictat -recorreguda davant de l'Audiència- no és condemnatòria, sinó declarativa, de manera que no hi ha res que es pugui executar, ja que s'ha limitat a declarar que Lleida no ha provat la propietat de l'art; i d'altra banda, perquè "la qüestió de la ubicació concreta dels béns" no és objecte d'aquest jutjat, de manera que "no procedeix que (aquest òrgan) autoritzi o acordi cap trasllat de les peces d'art".

La providència coneguda ahir resol una petició judicial estranya. El bisbe de Lleida, Joan Piris, havia sol·licitat auxili judicial per entregar les obres en un escrit en què el seu advocat, Javier Gonzalo, explicava que el seu client (Piris) i ell mateix pensaven que aquesta petició no tenia cap sentit. Per què ho demanaven, doncs? En primer lloc, perquè l'hi ordenava el Vaticà, i tothom sap que un bisbe deu obediència al Papa. I en segon lloc, per la pressió a la qual Piris diu que ha estat sotmès des d'Aragó, a la qual el president aragonès i flamant número 3 del PSOE, Marcelino Iglesias, hi va posar el colofó amb una carta en què li suggeria que demanés auxili a la jutge per entregar les obres. Piris, que va contestar en aquesta carta amb una altra missiva en què li donava irònicament les gràcies pels seus suggeriments, creia que demanar auxili a la jutge era absurd, però ho va fer. I la magistrada ha confirmat que aquesta petició no tenia cap sentit, cosa de què el lletrat de Piris, que no recorrerà, es va alegrar ahir. Per la seua part, el recurs davant de l'Audiència dels Amics del Museu segueix el seu curs mentre la Generalitat es manté inflexible en la defensa de la unitat de la col·lecció.

Tercer rebuig judicial

Es tracta de la tercera instància judicial que rebutja un trasllat sense condicions de l'art a Aragó. En primer lloc, ho va fer la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va rebutjar un recurs aragonès contra l'anomenat decret Mieras, amb què la llavors consellera de Cultura va establir unes condicions per al trasllat de les obres per garantir la unitat de la col·lecció, protegida per la llei de patrimoni catalana. La sentència del TSJC, que va avançar SEGRE, va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, que la va confirmar el passat mes de juny, com també va avançar aquest diari. Amb la providència d'ahir, el trasllat de l'art sense condicions ha estat rebutjat per instàncies judicials de tot l'Estat (Lleida, Barcelona, Madrid) i de tots els estaments (des de la primera instància fins al màxim òrgan jurisprudencial de l'Estat).

La Plataforma Cívica por la Unidad del Museo de Lleida a decidido aparcar cualquier protesta hasta finalizar la vía civil

2010-11-11T19:59:00.000+01:00

La Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida decidió anoche redactar un manifiesto sobre la actual situación del litigio del arte con Aragón en el que, fundamentalmente, anunciarán que descartan organizar cualquier tipo de manifestación o concentración pública hasta que se resuelva la demanda por la propiedad de las obras en los tribunales civiles. Fuentes de los Amics del Museu, entidad que encabeza la plataforma, explicaron que el manifiesto, que se publicará en los próximos días, incidirá en que la vía eclesiástica ha tocado a su fin tras la renuncia del obispo Joan Piris y que es necesario ahora dejar trabajar a los tribunales para establecer la propiedad de las obras en litigio. "Después, ya podremos hablar de compartir el arte", añadió el portavoz de la asociación. Cabe destacar que en la reunión de ayer se dieron a conocer dos nuevas entidades que se han inscrito en la plataforma: la Federació Sardanista de Lleida y Noves Bases de Manresa, con lo que ya suman 24 los integrantes de la entidad. Sus representantes también manifestaron estar "defraudados y desencantados" por la actuación de Piris y se felicitaron por la denegación de la juez de auxilio judicial para entregar las obras a Aragón. En este sentido, el presidente de la diputación de Lleida, Jaume Gilabert, también celebró esta desestimación. "Con esta negativa, que ya era de esperar, al menos se ha resuelto una pequeña parte del conflicto que existe con Aragón", afirmó Gilabert.

Manifestació sense fonament (Article de Marta Alós publicat a la web de e-noticies el 10/11/10

2010-11-10T19:45:00.002+01:00

El proppassat diumenge a les 12 del migdia, mentre el Papa de Roma consagrava la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, a 312 kilòmetres de distància, a la plaça del Pilar de Saragossa, uns quants maldestrament desinformats i manipulats es manifestaven tot reclamant erròniament a l’Església la devolució (?) de 260 peces que, segons ells, estan retingudes a Catalunya, concretament al Museu de Lleida, i que, diuen, els hi pertanyen. Tot i que no hi ha res més carregós al món que parla d’obvietats i del sentit comú, una vegada més caldrà tornar a reiterar el que ja sap tothom, alhora que fer esment allò que la UNESCO ja va dictar fa anys i panys i és la unitat museística de tots els museus consolidats del món, també els que actualment hi ha a l’Aragó o el del mateix Vaticà. Però com contra Catalunya tot s’hi val, com que només anomenar la paraula català o Catalunya a Espanya hi suquen pa, doncs aneu-li fotent que surt gratis. Si no hagués estat per la creació del Museu de Lleida per part del Bisbe Messeguer, pels diners que s’han esmerçat en la restauració i protecció de les peces religioses, aquestes haurien caigut en mans de col·leccionistes privats o de museus americans o vés a saber si no s’haurien fet malbé o haurien desaparegut rossegades pel corcó. Sembla ben bé estrany que una part dels aragonesos, no tots per sort, hagin posat la banya en un tema on s’hi veu clarament la mà de l’Opus Dei. El nou bisbat de Barbastre-Montsó s’havia d’engreixar com fos perquè l’Opus hagi ho havia decidit, perquè és el bressol on hi va néixer el seu fundador, José Maria Escrivá Albás ( més conegut com José Maria Julián Mariano Escrivà de Balaguer). Per això, amb una estratègia finament dissenyada, es van segregar l’any 1995 les 111 parròquies del Bisbat de Lleida, contra l’opinió dels parroquians, esberlant anys d’història. I així es va farcir un Bisbat que atempta clarament contra les lleis de Déu i dels homes, i que, a més, no té res a veure amb les parròquies que, si us plau per força, s’hi van veure incorporades. Però la feina bruta encara no havia acabat i calia posar-hi la cirereta al capdamunt del pastís. Un Museu a Barbastre per a major glòria de sant Escrivà. I per això necessiten les peces, per això necessiten trencar la lògica que regeix tots els museus del món: des del Louvre fins al Vaticà. El que no entenc és per quin set sous els aragonesos recolzen aquest despropòsit. Anticatalanisme, potser?.

Carta dels Amics del Museu de Lleida que s'ha fet arribar a mans del Sant Pare en la seva visita a Barcelona

2010-11-07T16:06:00.002+01:00

Davant dels darrers esdeveniments suscitats pels acords presos pels bisbes de Lleida i Barbastre i el nunci, Monsenyor Fratini, que lesionen greument les accions empreses per nosaltres en favor de la defensa de la unitat del Museu de Lleida, diocesà i comarcal, i per tant, del Patrimoni català, volem manifestar que els Amics del Museu de Lleida, mantindrem la defensa del nostres arguments i les nostres actuacions , que es fonamenten en el dret i la legitimitat de la propietat dels bens en litigi per part del Bisbat de Lleida, per la qual cosa hem acudit a la justícia civil perquè s’hi pronunciï.

En el moment actual, hi ha obert un recurs davant l'Audiència Provincial de Lleida, del qual esperem un pronunciament favorable a la nostra petició, en pro del que nosaltres considerem que és la veritat: el dret de propietat del Bisbat de Lleida. És per aquest motiu que hem tramés un escrit que s’entregarà al Sant Pare en la seva visita propera a Barcelona, per fer-li saber el que considerem una defensa justa, esperant el seu suport o reconeixement. L’escrit que li fem arribar és el que adjuntem i fem públic.

TEXT DE LA CARTA:

Beatíssim Pare:

1. El Bisbat de Lleida, en la persona de Mons. Ciuraneta (en aquell moment , bisbe d’aquesta diòcesi) presentà una gràcia o Súplica de restitutio in terminis davant el vostre predecessor, el Papa Joan Pau II, el dia 26 d’agosto de 2002, via Secretaria d’ Estat, en relació a 88 obres d’art que fa més de cent anys que posseeix el Bisbat de Lleida i que són reclamades pel Bisbat de Barbastre -Montsó (Espanya). Es van adherir a la Súplica tots els Arquebisbats i Bisbats de la Província Eclesiàstica Tarraconense que van signar un escrit, així como la Arxidiòcesi de Barcelona. També va remetre una carta d’adhesió el llavors President de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley. En aquesta Súplica se sol·licitava al Papa Joan Pau II que, en virtut de les seves facultades, nomenés un Tribunal ad hoc d’experts independents que analitzessin el cas. Consta que la Súplica no arribà mai a mans del Sant Pare.

2. La via administrativa finalitzà l’octubre de 2006 per decret del Tribunal de la Signatura Apostòlica que no va admetre a judici -ad limine litis- el recurs presentat per Mons. Ciuraneta davant el decret de data 8 de setembre de 2005, emès pel llavors Prefecte del Dicasteri per als Bisbes, Cardenal J. B. Re, en el qual ordenava que les obres es lliuressin en 30 dies a la diòcesi de Barbastre –Montsó.

3. Seguidament, Mons. Ciuraneta presentà, a finals de 2006, una demanda davant el Tribunal de la Rota Romana, qui guardà silenci durant quasi tres anys per, finalment, refusar, també ad limine litis, aquesta demanda coincidint temporalment amb el canvi de bisbe a la seu episcopal lleidatana.

4. Per tant, Santedat, mai es va aconseguir obtindre una sentència judicial ferma i executiva per part dels Tribunals de la Cúria Romana. Ni tan sols que s’iniciés i prosseguís un procés judicial.

5. Després de la renúncia de Mons. Ciuraneta a la seva seu episcopal, per motius de salut, i davant tal indefensió, l’associació Amics del Museu de Lleida –amb el suport de multitud d’associacions, entitats culturals i acadèmiques de Catalunya i altres benemèrites institucions públiques i privades de Catalunya- interposà, el maig de 2007, una demanda davant els Tribunals ordinaris de l’Estat espanyol, que es declararen jurisdiccionalment competents en el cas, perquè sentenciessin que el Bisbat de Lleida és el propietari, per usucapió, de les referides 88 obres d’art. Actualment, la causa està introduïda a l’Audiència Provincial de Lleida. El recorregut s’espera que sigui llarg, car podria arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, potser al Tribunal Suprem de l’Estat espanyol i inclús al Tribunal Constitucional, si fos el cas.

6. Volem manifestar respectuosament a Sa Santedat que, per tot l’anterior, el plet als Tribunals ordinaris de l’Estat espanyol està sub iudice i les 88 obres d’art tenen la condició jurídica de res litigiosa i, per la qual cosa, nihil innovetur sobre aquest patrimoni.

7. Demanem de la benevolència i paternal atenció de Sa Santedat que, en virtut de les seves facultades, tingui per bé realitzar les indicacions oportunes a fi que no hi hagin ens eclesiàstics, al nivell que sigui, que d’alguna manera, encara que de bona fe, puguin interferir el decurs de la via civil davant els Tribunals ordinaris que està actualment endegada.

Lleida, vint-i-sis d’octubre de dos mil deu.

El boletín del obispado de Lleida critica la injerencia del Vaticano en el caso del arte sacro

2010-11-02T19:30:00.001+01:00

Lleida.v (EFE).- El obispado de Lleida cuestiona en su último informativo digital, en un editorial firmado por el responsable de comunicación de la diócesis, Josep Alexandre Baró, la injerencia del Vaticano en el litigio sobre el arte sacro que desde hace quince años reclama Barbastro-Monzón.

En el artículo, publicado sólo unos días después de que el obispo de Lleida, Joan Piris, decidiera renunciar a la vía judicial civil por el arte sacro y pidiera al juez que autorizara el traslado de las piezas a Aragón, Baró se pregunta, en alusión al Vaticano, "qué sentido tiene hoy que una autoridad extranjera tenga que resolver a distancia las cuestiones y problemas de la vida local leridana".

"¿Qué o quién justifica un tal centralismo vaticano que cree dependencias tan exageradas de comunidades católicas diocesanas? Un poder centralizado en el Vaticano que mueve, y quiere mover, todas las cuerdas de las vidas eclesiales de todos los obispados del mundo, ¿no devalúa y hace poco creíble en el mundo de hoy el ministerio del Papa?", escribe Baró.

El responsable de prensa reivindica asimismo la capacidad de acción y actuación de los obispados, ya que "cada diócesis es Iglesia y, como tal, ha de asumir todas las responsabilidades inherentes a su vida y a su misión, sin necesidad de que se le imponga desde el exterior".

"Una autonomía real no pone en peligro ni la fidelidad al Jesús de los Evangelios ni la comunión entre las Iglesias y con el Suceso de Pedro, el Papa", subraya. Desde su pertenencia a la Iglesia, Baró se pregunta asimismo qué futuro puede tener una comunidad "si sus miembros sólo cuentan para tareas subalternas".

Baró reconoce que para muchos ciudadanos la actitud de "sumisión al Vaticano" del obispo Piris "parece inimaginable e incomprensible". Señala, en este sentido, que en el mundo eclesiástico católico existe el principio "sagrado de obediencia a un superior", al que está ligado todo cargo ministerial, y destaca que el obispo Piris ha mantenido en todo momento "una actitud coherente y correcta".

"Que nos guste o nos rebele, el obispo Joan Piris, en todo este asunto, ha tenido una actitud coherente y, dentro del sistema eclesiástico, su comportamiento continúa siendo correcto", remarca Baró.

Benach diu que per la via de la imposició no sortirà cap peça del Museu de Lleida

2010-10-30T18:54:00.002+02:00

El president del Parlament i candidat d'ERC per Barcelona, Ernest Benach, ha defensat la legitimitat i la unitat de la col·lecció d'art sacre que reclama la diòcesi de Barbastre-Montsó i ha dit que per la via de la imposició no sortirà mai cap peça del Museu de Lleida.
En un acte a Lleida, al costat del cap de llista d'ERC a la ciutat, Carmel Mòndol, Benach ha dit que la propietat de les obres està perfectament demostrada, la seva adquisició està perfectament legitimada i la unitat de la col·lecció és "indiscutible", i que partint d'aquestes premisses "és possible arribar a acords".

Benach ha assenyalat que el president de l'Aragó, Marcel·lí Iglesias, no té cap legitimitat per qüestionar el govern de Catalunya i dir que obstaculitza el retorn de les obres a l'Aragó", i ha afegit que Marcel·lí Iglesias hauria de "mesurar les seves paraules".

De la seva banda, Carmel Mòndol considera "inadmissible" la posició del bisbat de Lleida d'apartar-se de la via civil per defensar la legitimitat de les obres i acatar la decisió del Vaticà.

L'alcalde de Lleida recorda al bisbe que l'art de la Franja depèn del Museu

2010-10-28T10:33:00.002+02:00

L'alcalde de Lleida, Ángel Ros, ha assegurat avui que el bisbe Joan Piris, no pot decidir en solitari el futur de les peces d'art que es disputen les diòcesis lleidatana i de Barbastre, perquè qualsevol decisió passa pel consorci del Museu. Ros ha fet aquestes declaracions després que el Bisbat de Lleida hagi desistit de la seva reivindicació de l'art de la Franja que li reclama des de fa quinze anys el de Barbastre a l'apartar-se del procés civil.
“La meva posició no canvia i és la que defensaré al consorci del Museu i és que Lleida per totes les vies jurídiques ha de defensar el seu dret sobre les obres”, ha dit Ros. Amb tot, ha insistit que això no treu un pacte polític entre l'Aragó i Catalunya per gaudir conjuntament d'aquestes obres sobre la base d'una unitat de col·lecció.
El bisbe Piris ha anunciat aquesta decisió després de la reunió que ha mantingut avui a Madrid amb el nunci del Vaticà a Espanya, Renzo Fratini i el bisbe de Barbastre, Alfonso Milián per arribar a un pacte eclesiàstic sobre els 112 béns del Museu de Lleida.
La diòcesi lleidatana ha justificat la seva renúncia expressa als jutjats argumentant que acata les decisions eclesiàstiques, que sempre han donat la raó a Aragó.

Generalitat recuerda que legislación catalana ampara las obras de arte sacro

2010-10-28T10:28:00.001+02:00

El departamento de Cultura de la Generalitat ha recordado hoy que las obras de arte sacro en litigio con Aragón que se encuentran depositadas en el Museo de Lleida están amparadas por la Ley Catalana del Patrimonio Cultural y son propiedad "legítima" de la diócesis leridana. La consejería ha asegurado que "es un hecho documentado y probado" que el procedimiento seguido por el obispo Messeguer hace más de un siglo para constituir la colección y proteger las obras que desde hace quince años reclama la diócesis de Barbastro-Monzón "fue escrupuloso y legítimo".

Además, ha subrayado el departamento de Cultura en un comunicado, la colección del Museo de Lleida "está amparada por la Ley catalana del Patrimonio Cultural", así como por sucesivas resoluciones del Parlamento de Cataluña. Por lo tanto, "cualquier acuerdo sobre estas obras deberá partir necesariamente del reconocimiento de la legitimidad y la unidad de la colección", ha remarcado la Generalitat.

Cultura ha reiterado asimismo que todas las instituciones públicas representadas en el Consorcio del Museo de Lleida han expresado su voluntad de hallar una solución dialogada al conflicto, basada, eso sí, en el respeto a la legitimidad y unidad de la colección y a la legislación catalana. El Obispado de Lleida ha anunciado hoy que se aparta del proceso civil iniciado por la asociación Amigos del Museo de Lleida por las obras de arte sacro que reclama la diócesis de Barbastro-Monzón y ha reiterado que acatará "la resolución última eclesiástica", que le obligaría a entregar las piezas a Aragón.

Piris acata al Nuncio pero Cultura garantiza que el arte está protegido

2010-10-28T09:51:00.001+02:00

Había expectación –y mucha– para conocer el acuerdo anunciado por el Nuncio para avanzar hacia una solución del litigio del arte que podía pasar por la gestión compartida de las obras. Pero el obispado rehusó ayer explicar de qué se habló en la reunión entre el obispo Piris y su homólogo de Barbastro y si hubo acuerdo –que según fuentes cercanas al prelado sí lo hubo. Lo que sí se dijo, a través de una nota de prensa, es que el obispado se aparta de la vía civil –como avanzó LA MAÑANA– y que acata las “resoluciones canónicas y su validez” a la par que reconoce el acuerdo suscrito por el obispo Salinas en 2008, un acuerdo que implica la entrega de las obras en 30 días. La Generalitat no tardó en responder y en dar la clave de todo el embrollo: las obras están protegidas por la Llei de Patrimoni y cualquier acuerdo pasa por el reconocimiento explícito de la unidad y legitimidad de la colección.

En la nota remitida por el obispado de Lleida se manifiesta que siempre se ha mostrado la voluntad de “acatar y obedecer” la “resolución última eclesiástica” y que Piris ya pidió permiso para entregar las obras, aunque la Generalitat lo denegó. También dice la nota que si se ha acudido a la vía civil ha sido porque el obispado de Lleida había sido demandado y que en el proceso se han mostrado de acuerdo en el hecho de que las obras han estado en Lleida “durante más de 100 años sin que nadie las reclamase” porque era una cuestión “obvia” pese a que Salinas no lo reconoció así. Puesto que el obispado ya manifestó en su momento que acataba la sentencia, la diócesis ha decidido apartarse de la vía civil al renunciar a “constituirse en parte apelada” en el recurso ante la Audiencia presentado por los Amics del Museu. Sí manifiesta el obispado, que, “ante las dudas, incomprensiones, comunicados y querellas hechas públicas por entidades y particulares de forma injusta, injustificada y tergiversando la actuación del obispado y de Piris” se reitera que el prelado reconoce y acata la “las resoluciones canónicas y su validez”, además de reconocer también el acuerdo suscrito en 2008 entre el obispo de Barbastro y Xavier Salinas sobre estas obras. Este acuerdo –que hablaba de la entrega del arte en 30 días y que nunca se pudo hacer efectivo– se dictó “por los órganos competentes de la Iglesia, como corresponde a una verdadera cuestión interna”, según reza la nota.
Si en la reunión con el Nuncio se habló de otro pacto y de la gestión compartida no ha trascendido. Lo que sí es evidente es que el litigio está enconado en el mismo punto que antes de la reunión. Y es que pese a la voluntad del obispado de acatar a Roma y apartarse de la vía civil, el Departament de cultura recordó ayer que la colección en litigio se constituyó hace un siglo “de acuerdo a las indicaciones del Vaticano para proteger las obras”. Desde Cultura también se apunta que la colección está amparada por la Llei de Patrimoni y por las resoluciones del Parlament y que cualquier acuerdo debe partir del “reconocimiento de la legitimidad y unidad de la colección”. Más claro, el agua. También fue claro el alcalde de Lleida, Àngel Ros, que dijo que cualquier decisión sobre las obras “debe pasar por el Consorci” y que Lleida debe defender sus derechos sobre las obras por todas las vías jurídicas sin que esto signifique que no se pueda llegar a un pacto. Ros dijo que había expectativas de que se daría un “salto importante” para compartir las obras, pero a la vista del comunicado dijo ver con “preocupación” la orientación “hacia posiciones anteriores”. Más crítico se mostró el presidente de la Diputación, Jaume Gilabert, que dijo que el comunicado representa una “marcha atrás” hacia las posiciones del obispo Salinas e insinuó que el texto está “forzado por Madrid”. Y es que Gilabert ve “presiones” en este asunto, que considera “indignas”, porque afirma que esto “dice muy poco de la justicia social” que defiende la Iglesia. También lamentó Gilabert de que al obispo Piris “se le deje de lado” porque Roma sólo atiende a los argumentos de una parte. Para Gilabert es evidente que el tema no queda resuelto y recordó que Lleida estaba dispuesta a “abrir una negociación”, aunque añadió que ante esta situación “debemos defender nuestros intereses”. Como Ros y Gilabert, el presidente del Consell del Segrià, Ricard Pons, defendió la necesidad de un pacto pero calificó de “paso atrás” la postura del obispado, pese a dejar la puerta abierta a que el “reconocimiento” del acuerdo de 2008 pueda dar paso a otras interpretaciones. El abogado de los Amics del Museu, Francesc Sapena, dijo que esta decisión es “irrelevante” para el pleito y manifestó que la juez no tiene que decir dónde va el arte, sino de quién es. Y es que Piris dijo antes de entrar a la reunión que “dependerá del juez” que las obras se entreguen o no, una cuestión que el obispado ha planteado a la justicia para que se pronuncie.

El Nuncio instó a Piris a ‘bendecir’ el acuerdo que firmó Xavier Salinas

2010-10-27T13:54:00.001+02:00

El obispado de Lleida –que hoy acudirá a la Nunciatura para explorar un nuevo acuerdo propuesto por el Nuncio Renzo Fratini– ya comunicó en su día que no recurriría la sentencia de Beatriz Terrer que considera que Lleida no ha probado la titularidad del arte en litigio y que, por consiguiente, las obras están en Lleida a título de depósito. Esta sentencia propició el recurso de los Amics del Museu de Lleida ante la Audiencia, un recurso ya presentado y del que se ha dado traslado a las partes. El obispado de Lleida, pues, no opta ni por recurrir la sentencia –que acata– ni por adherirse a ella ni impugnarla, algo que también podría hacer. Lo que sí hará el obispado –si finalmente se presenta este escrito– es apartarse del proceso como le permite la legislación. Para hacerlo, la diócesis explicará al juez que en el año 2009 el obispo Joan Piris ya solicitó al Consorci del Museu de Lleida poder disponer del arte sacro en litigo para cumplir con los decretos de la Signatura Apostólica que así se lo ordenaban. Piris cumplió y acató las órdenes de Roma, pero el Consorci no le dio permiso para entregar el arte porque las obras en litigio forman parte del patrimonio catalán y, como tales, están sujetas a la Llei de Patrimoni que protege la unidad de colección.

En la contestación al juzgado, el obispado tiene previsto argumentar que, al conocer la sentencia de la juez civil, el Nuncio le solicitó que avalara el acuerdo al que en su día llegaron el obispo de Barbastro, Alfonso Milián, y su antecesor en el cargo, Xavier Salinas. Este acuerdo, que a la práctica significaba entregar el arte en 30 días, nunca se pudo cumplir, puesto que las obras están sujetas a la legislación catalana. Según ha podido saber este diario, el escrito al juzgado también dará testimonio de la solicitud del Gobierno de Aragón, que mediante carta sugirió a monseñor Piris que solicitara auxilio judicial para poder entregar el arte en litigio.
Ante tales circunstancias, el obispado de Lleida preguntará al juez si es posible entregar el arte sacro –tal como se lo piden– al estar la cuestión sub judice. Y es que aunque la juez Beatriz Terrer ya se pronuncio sobre el tema, aún no hay sentencia firme y los Amics del Museu han recurrido ante la Audiencia. De esta misma manera se expresaba ayer el ex asesor jurídico del obispado, el doctor Josep Casanova, que recordó que cualquier acuerdo que puedan firmar ahora los dos obispos sería “papel mojado” al estar la cuestión pendiente de sentencia “firme y ejecutiva”. Añadió Casanova que un aforismo jurídico deja claro que cuando hay un proceso litigioso en curso se debe optar por la fórmula del “nihil innovatur” (no cambiar nada). El abogado del obispado de Lleida, Javier Gonzalo, evitó pronunciarse sobre la información a la que ha tenido acceso LA MAÑANA, aunque sí dijo que en el litigio es el obispo Piris el que ha recibido “todos los palos injustificadamente”.

Fratini reúne hoy a sendos prelados para sellar un pacto

El Nuncio del Vaticano en España, Renzo Fratini, reunirá hoy a los obispos de Lleida y de Barbastro para plantearles el acuerdo que anunció la semana pasada en Barcelona y que, según apuntó, pasa por una gestión compartida del arte en litigio.
Poco más ha trascendido de la letra del pacto, puesto que desde Lleida se ha mantenido la prudencia en todo momento sobre el contenido del posible acuerdo. Sí se pronunció al respecto el obispo de Zaragoza, monseñor Ureña, que en declaraciones al Heraldo de Aragón dijo el lunes que el acuerdo pasaba por la entrega del arte a Aragón. De haber acuerdo será el segundo que se impulsa por la Nunciatura sobre el litigio –el primero lo firmó el administrador Xavier Salinas.

Lleida aporta més sentències del Suprem per exigir l'art

2010-10-22T13:15:00.001+02:00

Lleida ha aportat davant de l'Audiència Provincial jurisprudència del Tribunal Suprem dels últims 60 anys per acreditar les seues tesis en el plet que l'enfronta a Aragó per la propietat de 88 obres d'art. El bufet Sapena-Soler-Borràs, en representació dels Amics del Museu, va presentar ahir el recurs contra la sentència que va considerar que Lleida no havia provat la propietat. En aquest recurs s'al·lega que la jutge ha interpretat erròniament el concepte d'usucapió (la propietat d'un bé per la seua tinença pacífica durant més de 6 anys).

Els Amics hi aporten sentències de la mateixa Audiència de Lleida, entre les quals la de l'anomenat cas Tor, un litigi per la propietat d'una muntanya que el tribunal provincial va resoldre amb l'institut de l'usucapió, el mateix que s'al·lega per provar la propietat de l'art. El recurs també conté sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, sobretot, jurisprudència dels últims seixanta anys del Tribunal Suprem, des del 1950 fins al 2008. En concret, s'aporten les sentències 13.11.1950, 16.11.1957, 23.12.1961, 8.2.1969 i 28.11.2008 de l'alt tribunal. En totes elles s'estima la concurrència de la propietat per usucapió en circumstàncies similars a les d'aquest plet.

En el recurs es demana que l'Audiència admeti les proves que va vetar la jutge de primera instància, sobretot els documents que acrediten els contractes de compravenda de les obres per part del bisbe Meseguer quan va fundar el museu diocesà a finals del segle XIX.

També s'hi aporten els enregistraments en el judici dels 14 minuts i 44 segons de la declaració d'Antoni Agelet, vicari judicial del bisbat de Lleida, i dels 7 minuts i 1 segon de la declaració de Jesús Tarragona, director del Museu durant dos dècades. Tots dos van dir que Lleida ha tingut l'art en concepte d'amo durant un segle sense que ningú el reclamés.

Los Amics del Museu deciden continuar con el recurso por el arte sacro

2010-10-08T12:09:00.002+02:00

La junta de los Amics del Museu amagó hace dos semanas con retirar el recurso contra la sentencia que dice que Lleida no ha demostrado ser propietaria del arte sacro en litigio por falta de apoyo de las instituciones. La cuestión se planteó ayer en asamblea general ordinaria y los más de 60 socios de los 100 que tiene la entidad decidieron continuar con el recurso “hasta sus últimas consecuencias”.

El secretario de los Amics del Museu, Antonio Delatorre, explicó que los socios se pronunciaron muy claramente. Se trata de continuar adelante “independientemente de las ayudas que tengamos”. Y es que Delatorre hizo hincapie en el hecho de que ninguna institución “nos ha dado ni un duro sobre el litigio”. Sólo la Diputación, aclaró Delatorre, les ha otorgado la ayuda solicitada para el funcionamiento de sus actividades culturales como hace con todas las entidades que reciben subvención para su funcionamiento ordinario. Durante la reunión también se agradeció a la Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida –formada por 21 entidades– el apoyo económico que aporta a los Amics del Museu, que sigue adelante con esta causa judicial con las aportaciones privadas de sus socios. La asamblea también confirmó en sus cargos a la actual directiva.

Els Amics del Museu acorden tirar endavant el recurs per l'art

2010-10-08T12:06:00.001+02:00

L’associació dels Amics del Museu de Lleida va acordar aquest dijous en assemblea i per unanimitat tirar endavant el recurs davant l’Audiència de Lleida en el litigi per la propietat de l’art sacre.
Segons van informar fonts de la junta dels Amics de Lleida, els associats consideren que és indispensable continuar amb el procés i consideren que a hores d’ara creuen que tenen prou diners per escometre la iniciativa i, si no és així, ja es plantejaran altres vies per finançar el recurs.
En aquest sentit, també es va recordar que fins ara cap administració no els ha deixat diners -perquè tampoc se’ls hi han demanat- i que es tracta d’una associació que es finança exclusivament amb quotes dels socis, amb el suport d’una plataforma de 21 associacions de tot Catalunya i mitjançant donacions particulars.
D’altra banda, durant l’assemblea també es va reelegir la junta actual -que ara tindrà un vocal més-, en ser l’únic candidatura que es va presentar.

Més pressió d’Aragó

Per la seva part, la consellera d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, María Victoria Broto, va assegurar aquest dijous que "no hi ha possibilitat administrativa o jurídica que no haguem utilitzat" per intentar que tornin a Aragó els béns del Monestir de Sijena i no reconèixer-ho és "demagògia", va dir, per demanar a tots els grups de les Corts autonòmiques "unanimitat" per aconseguir la seva tornada.

Broto va comparèixer davant el ple del Parlament aragonès a petició del grup del Partit Popular (PP) per informar sobre les actuacions del seu Departament per al retorn de les obres d’art que, procedents del Monestir de Sijena, a la província d’Osca, es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida.

CONVOCATORIA D'ASSEMBLEA GENERAL

2010-09-27T21:19:00.004+02:00

Es concovoca a tots el socis a la Assemblea General que tindrà lloc el proper dijous, 7 d'octubre a les 19:30 en primera convocatoria i a les 20:00 en segona convocatoria, a la Sala de Conferències del Museu de Lleida, carrer Sant Cris número 10.

En aquesta Assemblea es debatrà i decidirà la continuitat del recurs presentat a la Audiència Provincial, per tant es impotant comptar amb la assistència del major nombre de socis.

La plataforma de suport al Museu vota seguir amb el judici

2010-09-24T13:11:00.000+02:00

Els representants de la vintena d'entitats culturals i socials que formen part de la Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida van votar ahir per unanimitat seguir endavant amb el judici civil per la propietat de les obres d'art en litigi amb Aragó. La plataforma, encapçalada pels Amics del Museu de Lleida, es va reunir a la seu social de Res Non Verba amb l'assistència també del lletrat Francesc Sapena per valorar la sentència dictada per la jutge Beatriz Terrer el passat 7 de setembre contrària als interessos de la demanda, i que ja ha estat recorreguda. En aquest sentit, els Amics van amenaçar la setmana passada de retirar el recurs davant de la falta de "suport polític" i davant del presumible cost de la batalla judicial. A la reunió d'ahir a la nit es van valorar els pros i contres del que podria ser un llarg camí als jutjats però al final es va votar de forma unànime per continuar al peu del canó.
D'altra banda, la regidora de Cultura, Montse Parra, va valorar de forma molt positiva la sentència del Tribunal Suprem, que ahir va avançar SEGRE, que avala la unitat de l'art del Museu de Lleida legitimant les condicions imposades fa quatre anys per l'exconsellera de Cultura Caterina Mieras a un eventual trasllat a Aragó de les obres en litigi. "És una bona notícia, per celebrar-la, perquè ratifica el que sempre hem defensat: la unitat de la col·lecció d'obres del museu i que l'art hi és perquè pugui ser compartit", va assegurar Parra.
Des de la Generalitat no es van estendre gaire a valorar aquesta sentència del Suprem, que rebutja un recurs de l'advocat aragonès Jorge Español contra la integritat de la col·lecció. El portaveu de la conselleria de Cultura va explicar: "La nostra posició no ha canviat: respecte a la llei de patrimoni cultural de Catalunya i a les resolucions preses per unanimitat pel Parlament." Per la seua part, des dels Amics del Museu tampoc van voler celebrar en excés una sentència "aliena" a la seua "batalla" judicial per la propietat. En qualsevol cas, se'n van alegrar pel revés que suposa per a l'advocat ribagorçà Jorge Español.

El Suprem avala la unitat de l'art del Museu de Lleida

2010-09-23T14:41:00.002+02:00

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència en què legitima les condicions imposades per l'exconsellera de Cultura Caterina Mieras a un eventual trasllat a Aragó de les obres en litigi.
Amb aquesta sentència, que és ferma, fins i tot en el supòsit que la causa civil per la propietat de l'art es resolgués a favor d'Aragó (ho ha fet una sentència de primera instància i han de pronunciar-s'hi l'Audiència i el Suprem), les obres no podrien ser traslladades sense que es complissin les condicions establertes per la Generalitat per blindar la unitat de la col·lecció. Aquestes condicions van ser recorregudes pel lletrat de Benavarri Jorge Español al·legant que hi ha resolucions vaticanes que diuen que l'art és aragonès, però el Suprem explica que l'anomenat decret Mieras s'ha d'encaminar "a l'aplicació de la legislació protectora dels béns i no a la defensa privada dels seus propietaris". El tribunal en rebutja el recurs i ratifica una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va avalar el decret Mieras al·legant que la Generalitat "té l'obligació d'assegurar la defensa i promoció" de l'art partint de les lleis de patrimoni catalana i espanyola.
El decret Mieras té 9 punts. Un: "que es respecti la unitat i integritat de la col·lecció a tsravés de la gestió unitària". Dos: "que es faciliti la creació de més d'una seu museística". Tres: "que s'estableixin fórmules per a la difusió conjunta de la col·lecció". Quatre: "que s'estimuli la creació de nous públics". Cinc: "que s'editi un catàleg únic del conjunt de les obres". Sis: "que s'estableixi una política d'itinerancia d'obres". Set: "que existeixi una proposta activa de dipòsits, beques d'investigació i publicacions". Vuit: "que es desenvolupin itineraris de turisme rural que contribueixin a defensar el patrimoni". I nou: "que es creï un patronat propositiu integrat per totes les parts".

Nota de Premsa dels Amics del Museu davant la sentència emesa per la jutgessa Terrer, i les darreres declaracions aparegudes en premsa

2010-09-16T14:16:00.004+02:00

NOTA DE PREMSA

Els Amics del Museu de Lleida, diocesà i comarcal, davant de la sentència emesa per la jutgessa Terrer, i les darreres declaracions aparegudes en els medis de comunicació, volem manifestar el següent:

Primerament, que considerem injusta la sentència. La documentació nombrosa i la possessió pacífica d’aquest llegat des de temps immemorial, considerem que legitima la seva propietat per part del bisbat de Lleida. Un dret de propietat inalienable i per sobre de les diferents afirmacions deformades i acusacions que des de l’Aragó es venen emitint des de l’inici del litigi, de forma constant, amb un clar objectiu de convertir en un axioma de veritat absoluta el que es clarament fals, fins al punt d’arribar a influir en els raonaments expressats jurídicament en els quaranta folis llargs de la sentència de la jutgessa Terrer. Una trampa contra la que sempre lliutarem, defensant els interessos de Lleida. És insostenible seguir parlant de dipòsit, de possessió ilegítima, basada en un agençament indegut de les obres per part del bisbe Messeguer quan creà la col·lecció. Tenim proves suficients per demostrar que no fou així, malgrat no es van poder presentar al judici, i una voluntat clara de defensar la recta actuació del bisbe Messeguer, mort en llaor de santedat.

El primer pas ha estat el de presentar recurs contra aquesta sentència clarament dubtosa en el moment d’analitzar-la des del punt de vista del dret civil, a l’imprecar-se aspectes i raonaments clarament subjectes al dret canònic, sense vàlua dins del dret civil. Un clar motiu per fer recurs com el de reivindicar poder presentar tot el gruix documental referit a l’adquisició de les obres.

En segon lloc, volem fer públic el pes que suposa per nosaltres, una petita associació, el suportar aquest llarg, penós i costós judici, pel que volem fer una crida a totes les institucions, incloses les polítiques perquè s’uneixin a nosaltres i ens donguin ple recolzament, com ha jo ho fan les institucions culturals lleidatanes, amb les que hem creat la Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de LLeida.

És de vital importància, creiem, unificar tots els esforços per la defensa del museu, per tal de poder fer front eficaçment a la fortíssima pressió que des d’alguns mitjans de comunicació d’Aragó estem rebent, sobretot perquè reconsiderin la seva actitud i ens respectin, cosa que per ara no fan. Arremeteixen contra el bisbe, contra nosaltres i en general contra Catalunya, destilant un anticatalanisme que resulta ja groller i de molt mal gust, sense que des d’aquí mai s’hagi fet cap crítica contra els aragonesos, tot el contrari. Volem manifestar igualment, que, per la nostra part, hem estat sempre oberts a compartir amb la gent de la Franja i d’Aragó, un patrimoni comú, vinculat històricament al bisbat de Lleida durant segles.

És la nostra voluntat, seguir treballant pel museu i per la nostra ciutat, de la que hem rebut últimament un fort recolzament, no només moral, sinó també econòmic, però ens volem sentir molt més recolzats per totes les institucions.

En aquest moment tenim tres causes obertes, i serà l’assemblea general que properament reunirem, la que ha de confirmar si continuem treballant en la via judicial encetada.

LA JUNTA DIRECTIVA DELS AMICS DEL MUSEU DE LLEIDA, DIOCESÀ I COMARCAL

Lleida 16 de septembre del 2010

La Associació presenta recurso contra la sentencia de la demanda por la propiedad del arte del Museo (La Manyana 14/09)

2010-09-14T12:06:00.003+02:00

La asociación Amics del Museu de Lleida presentó ayer un recurso contra la sentencia de la juez Beatriz Terrer, que desestima la demanda presentada por la entidad y niega que el Obispado de Lleida sea el propietario de las 85 obras de arte sacro en litigio entre esta diócesis y la de Barbastro-Monzón. La magistrada considera que el Obispado de Lleida no ha podido acreditar la propiedad de las piezas sacras, sino que éstas pertenecen a las parroquias de las que originariamente proceden y que desde 1995 forman parte del Obispado de Barbastro-Monzón.
La asociación ya anunció que apelaría la sentencia tras constatar múltiples contradicciones y errores de forma y fondo en el auto del juzgado de instrucción número 4 de Lleida.

Lleida no pot demostrar la propietat de les obres d'art sacre de la Franja (Noticies 3/24)

2010-09-07T20:11:00.002+02:00

La titular del jutjat de primera instància número 4 de Lleida ha desestimat la petició de l'Associació dels Amics del Museu de Lleida, que demanava que es reconegués la propietat del bisbat lleidatà sobre les obres d'art en litigi amb el bisbat de Barbastre-Montsó. La jutge basa la seva decisió en el fet que l'Associació no ha pogut demostrar la possessió de les peces d'art.

Els Amics del Museu volien demostrar-la a través del dret d'usucapió, és a dir, la possessió pacífica d'uns béns durant un període de més de tres anys, però no ho van poder fer, perquè no van presentar a temps uns documents que ho acreditaven.

Aquesta Associació té ara un termini de cinc dies hàbils per presentar un recurs davant l'Audiència Provincial de Lleida i poder presentar la documentació que es va rebutjar en el primer procés judicial.

Des de l'Aragó, sempre s'ha considerat que les obres que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó han estat a Lleida només en qualitat de dipòsit. A més, consideren que la decisió sobre la propietat de les obres ja l'han pres les institucions vaticanes al seu favor.

Aquesta és la primera vegada que un tribunal civil es pronuncia pel cas de les peces d'art sacre que es disputen el bisbat de Lleida i la diòcesi de Barbastre-Montsó. Aquesta sentència no canvia el litigi que hi ha entre els dos bisbats, perquè és una sentència civil i no significa que les obres hagin de canviar de propietat. Una propietat que està condicionada per la llei de patrimoni de Catalunya, que impedeix que les col·leccions es disgreguin.

La jutge desestima la demanda de Lleida per la propietat de l'art de la Franja

2010-09-07T19:37:00.004+02:00

La jutge ha desestimat la demanda que l'Associació d'Amics del Museu de Lleida va presentar contra els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó demanant als tribunals la confirmació de la propietat del bisbat de Lleida de les peces d'art de la Franja, segons la sentència que s'ha fet pública aquest dimarts. La jutge conclou que no queda demostrada la possessió de les peces i, per tant, segons apunta en la sentència, no hi pot haver usucapió. Concretament, el document diu que no s'aporten proves ni hi ha una constància del trasllat de les obres des de les parròquies de la Franja cap al Museu de Lleida. Per aquest motiu, la jutge interpreta que no queda acreditada la possessió dels béns pel bisbat de Lleida i, per tant, no pot tenir lloc la propietat per usucapió, és a dir, el reconeixement de la tinença pacífica per un període superior als 3 anys.

L'advocat que representa a l'Associació d'Amics del Museu de Lleida com a part demandant, Francesc Sapena, ha avançat aquest dimarts que apel·larà la sentència dictada per la magistrada Beatriz Terrer. "Es tracta d'una resolució molt xocant, perquè d'una banda la jutgessa reconeix que el que explica el bisbat de Lleida és veritat, però per un altre argumenta que no ha demostrat tindre els béns a títol de propietari", ha explicat a Efe. Per la seua part, la presidenta de l'Associació d'Amics del Museu Diocesà de Lleida, Núria Oliva, ha confirmat a Efe que la intenció de la seua entitat és seguir endavant amb la reclamació. "Respectem el que diu la jutgessa, però no el compartim, així que recorrerem perquè creiem que tenim la raó", ha dit.
El termini per recórrer aquesta sentència del jutjat de primera instància número 4 de Lleida s'allarga fins al proper dimarts. Des de Lleida es manté la confiança que l'Audiència admeti la prova que va desestimar la jutge de primera instància. En aquest sentit, Sapena considera que la documentació de l'adquisició dels béns per part del Bisbe Messeguer, que està en una notaria a Barcelona, pot ser molt important per demostrar que el Bisbat de Lleida ha tingut les obres durant més de 100 anys. L'advocat de l'associació dels Amics del Museu de Lleida també ha recalcat que la sentència no té influència sobre si cal traslladar les peces d'art sacre a l'Aragó.
El judici, que es va celebrar el 18 de maig al Jutjat d'Instrucció número 4 de Lleida, afectava la propietat d'una vuitantena d'obres sacres de les 113 que reclama el Bisbat de Barbastre.

Iglesias dice que el incumplimiento de Joan Piris dificulta el concordato. (La Mañana 03/09/2010)

2010-09-03T12:26:00.002+02:00

El presidente aragonés, Marcelino Iglesias, manifestó ayer que los incumplimientos de los decretos del Vaticano por parte del obispo de Lleida, en el caso de la devolución de los bienes religiosos a la diócesis de Barbastro-Monzón, pone en una situación “de precariedad y de dificultad” el propio concordato.

Iglesias hizo estas declaraciones a los medios de comunicación, al ser preguntado por la manifestación convocada por las localidades de Berbegal y Peralta, el próximo 7 de noviembre, para pedir la devolución de las obras de arte sacro retenidas en Lleida, coincidiendo con la visita del Papa a Barcelona, según publicaba ayer en un artículo destacado el Heraldo de Aragón.
Iglesias ha recalcado que apoya la devolución de los bienes y también esa manifestación, que tendrá lugar en la plaza del Pilar de la capital aragonesa, aunque no ha dejado claro si acudirá: “Vamos a ver quién acude, el presidente de la Comunidad no debe estar mucho de manifestaciones”, ha apuntado en este sentido.
Respecto a la posibilidad de transmitirle directamente a Benedicto XVI la preocupación de Aragón por este asunto, el presidente ha reconocido que “es complicado”, pero ha recordado que a través de sus colaboradores –del nuncio y de algunos cardenales– se le ha hecho llegar la “gran preocupación” existente en la Comunidad porque “no se cumplan las sentencias de la Signatura Apostólica”.
“Cuando un obispo no cumple los decretos de los tribunales eclesiásticos”, pone “en una situación de precariedad y de dificultad el propio concordato”, ha recalcado Iglesias, al tiempo que ha pedido al obispo de Lleida una reflexión “respecto al cumplimiento de lo que han dicho los tribunales en los últimos 12 años”.
A juicio de Iglesias , “si los obispos no cumplen el concordato es muy difícil explicarle al resto de la sociedad que existe”.
Concentración
La iniciativa de celebrar esa concentración pacífica en la plaza del Pilar de Zaragoza ha surgido por parte de Obdulia Gracia y Miguel Ángel Puyuelo, alcaldes de Peralta de Alcofea y de Berbegal, respectivamente, cuyos ayuntamientos están implicados en la causa a través de dos querellas criminales contra Piris, por presunta apropiación indebida de bienes de las parroquias. Los alcaldes aclaran que no van contra nadie, ni contra el Gobierno de Aragón, y que les gustaría que “el PSOE participara desde el derecho que tenemos a exigir responsabilidades por el incumplimiento reiterado del Obispado de Lleida”.
Los organizadores también han previsto invitar a los alcaldes de Salamanca y de Villanueva de Sijena, Julián Lanzarote y Alfonso Salillas, respectivamente, por connotaciones relacionadas con el Patrimonio.

El Obispado de Lleida advierte a Aragón que no hay Concordato al que someter el arte sacro (Europa Press 02/09/2010)

2010-09-02T12:30:00.000+02:00

El Obispado de Lleida ha asegurado este miércoles que no hay Concordato al que someter el arte sacro que le reclama el Obispado de Barbastro.

De esta manera el vicario judicial, Antoni Agelet, ha contestado al presidente aragonés, Marcelino Iglesias, que ha acusado al Obispo de Lleida, Joan Piris, de cuestionar el Concordato por no entregar los bienes de arte de iglesias de la Franja que reclama el Obispado de Barbastro Monzón al leridano. En este conflicto las resoluciones eclesiásticas siempre han sido favorables a Aragón.

"Desde el Obispado de Barbastro-Monzón y el Gobierno aragonés se solicitó en Barbastro la ejecución de las resoluciones del Vaticano y el juez ya ha resuelto negativamente porque este asunto no encaja en los acuerdos jurídicos entre el Vaticano y España", ha dicho a Europa Press Agelet.

El vicario judicial ha aclarado que el concordato de 1953 ya no está vigente. Ha argumentado que las relaciones entre los dos estados se regulan en los acuerdos jurídicos de 1979 en los que se derogan artículos del concordato.

El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, ha acusado este miércoles al obispo de la Diócesis de Lleida, monseñor Joan Piris, de poner en cuestión la vigencia del Concordato, que regula las relaciones entre España y el Vaticano desde 1979, por no devolver los denominados bienes de la Franja.

"Cuando un obispo no cumple los Decretos pone en situación de precariedad, de dificultad, al propio Concordato", ha continuado Iglesias, este miércoles en declaraciones a los medios de comunicación. "El obispo de Lérida tendrá que hacer una gran reflexión" al respecto, ha señalado Iglesias.

"Si los obispos no cumplen el Concordato, es difícil explicar a la sociedad por qué existe este Concordato", ha avisado. Ante la visita a Barcelona del Papa, el mismo 7 de noviembre, Iglesias ha insistido en manifestar la "gran preocupación porque no se cumplan los Decretos de la Signatura Apostólica", en alusión a la resolución del máximo órgano judicial del Vaticano que, hace años, ordenó a Lleida devolver los bienes.

El conflicto entre los dos obispados está también en los juzgados de Lleida, donde en mayo se celebró la vista sobre la propiedad de las obras a petición de la Asociación de Amics del Museu de Lleida, que pretende aclarar si las piezas son del obispado de Lleida o del de Barbastro-Monzón.

A principios de junio, un total de 21 asociaciones de la sociedad civil leridana consensuaron un manifiesto de solidaridad con el obispo de Lleida, argumentando que Piris había recibido un trato injusto por parte de estamentos eclesiásticos y medios de comunicación aragoneses que lo habían acusado de negarse a devolver las obras, acusación que hoy ha reiterado Iglesias.

Los defensores de Piris han insistido siempre en que él no tiene capacidad para entregar las piezas porque todas ellas, más de un centenar, ahora en el Museo de Lleida, son propiedad de un consorcio en el que participan además del Obispado otras instituciones. El consorcio lo preside el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras.

Seminari Internacional sobre Tapisseria i Arts Tèxtils el 16, 17 i 18 de setembre

2010-09-01T17:13:00.005+02:00

Aquest Seminari pretén revaloritzar els tapissos i les ar ts tèxtils en general en el context de la cultura i les expr essions artístiques tardomedievals i renaixentistes. La seva finalitat és estab de Catalunya i, alhora, esdevenir un punt de contacte i una plataforma perquè els investigadors puguin presentar les actuals metodologies, tendències i problemàtiques i establir diàlegs i debats al voltant de la recerca sobre les arts tèxtils i, especialment sobre l'art de la tapisseria.La idea d'organitzar aquest I Seminari Internacional sorgeix del Grup de Recerca Consolidat de la Uni versitat de Lleida “ Art i Cultura d'Època Moderna”, dirigit pel professor Ximo Company. Aquest Grup de Recerca, que té com a principal objectiu l'estudi de mon uments arquitectònics, pintura, escultura, ar ts escèniques i arts de l'objecte ha tingut la inicativa capdavantera de revaloritzar l'estudi de la tapisseria i les arts tèxtils i endegar i implementar, des de la Universitat de Lleida, un projecte de recerca en aquesta especialitat.

Obres d'art i coherència, article de Jordi Creus publicat al Diari Avui

2010-09-01T14:16:00.000+02:00

MASSA SOVINT ELS OPINADORS CATALANS TRACTEN

AMB FRIVOLITAT ELS TEMES DE FORA DE BARCELONA

La imminent sentència del procés judicial instat per l'Associació d'Amics del Museu de Lleida per tal que sigui la justícia civil i no la vaticana qui decideixi a qui pertanyen els béns artístics que reclama el nou bisbat de Barbastre-Montsó, tornarà a posar en el primer pla de l'actualitat un litigi que ja fa quinze anys que dura. De fet, cal buscar el seu origen en el moment en què la Conferència Episcopal Espanyola va inspirar la divisió de la diòcesi de Lleida i la creació del bisbat de Barbastre-Montsó amb uns arguments clarament polítics que no tenien en compte els vincles socials, humans i culturals d'una diòcesi amb més de vuit-cents anys d'història.
El de la propietat d'aquestes obres d'art és un debat –potser seria millor dir un sainet– que està farcit d'informacions tendencioses i de trampes on han caigut de quatre potes alguns dels nostres tertulians i articulistes. Deixem de banda la lleugeresa i la poca coherència dels mitjans de comunicació aragonesos (més preocupats a atiar l'odi contra tot allò que faci olor de català que a oferir arguments amb un mínim de solvència) i centrem-nos en l'actitud d'alguns opinadors del nostre país. Aquests, des de la més gran de les desinformacions i sense enrogir de vergonya, s'han atipat de fer falsos paral·lelismes entre la col·lecció d'art aplegada de manera legítima pel bisbe Messeguer a partir del 1893 i els anomenats papers de Salamanca, arrabassats per les tropes franquistes als seus legítims propietaris a punta de pistola.
Des del meu punt de vista, la causa d'aquest desgavell és que, massa sovint, els creadors d'opinió del nostre país creuen que Catalunya comença al capdamunt de la Rambla barcelonina i acaba una mica més enllà del Camp Nou. Que la frontera entre allò que és noticiable i allò que només és una anècdota la marquen els límits del Cap i Casal. És a dir, fora de Barcelona, res. O, com mínim, ben poca cosa. Només així es pot entendre el desconeixement i, a voltes, la frivolitat amb què determinats –i respectats– opinadors de casa nostra tracten les informacions sorgides en allò que anomenen “el territori”. I aquesta frivolitat és especialment dolorosa en casos com el de les obres d'art del Museu de Lleida, sobretot per les persones i les entitats que fa anys que aporten arguments seriosos perquè no es cometi una nova injustícia.
Aquests opinadors poden trobar fàcilment la informació que els dirà que les obres d'art que hi ha actualment al Museu de Lleida procedeixen de les parròquies del que havia estat la seva diòcesi, i que la majoria d'elles van arribar fa més d'un segle a la capital del Segrià d'una manera absolutament legal, tal com demostra la nombrosa documentació existent. Per tant, abans de barrejar naps amb cols, haurien de saber que el bisbe Messeguer no va fer res més que seguir fil per randa les directrius dictades pel papa Lleó XIII per tal de protegir el patrimoni religiós de l'acció dels marxants i els antiquaris, en un moment en què no existia una legislació contundent que protegís aquest art. Sense l'acció del bisbe, i a causa d'aquesta feblesa legal, la majoria de les obres que avui es poden contemplar al Museu de Lleida haurien seguit el mateix camí que desenes d'altres tresors del nostre patrimoni, com les pintures murals de Santa Maria de Mur (que actualment es troben al Museu d'Art de Boston), el claustre del monestir de Sant Miquel de Cuixà o els sepulcres dels comtes d'Urgell (ambdues obres en museus de Nova York).

“Nadie debe interferir en la decisión que adopte la jueza” Entrevista a Javier Gonzalo, advocat del bisbat de Lleida

2010-08-29T12:37:00.003+02:00

El polémico letrado aragonés no siempre ha ejercido de abogado. De joven, comenzó su carrera política en el seno de Falange Española, llegando a ser presidente, a finales de la dictadura, de la Diputación de Zaragoza entre 1974 y 1977. Ya en plena democracia, se presentó a las elecciones generales por la Candidatura Aragonesa Independiente de Centro (CAIC) obteniendo un escaño por Zaragoza. En diciembre de 1977 disolvió la CAIC para fundar un nuevo partido, el Partido Aragonés Regionalista (PAR). En 1987 resultó elegido diputado en la elecciones aragonesas. Tras lograr el apoyo de los diputados del PAR y de los de Alianza Popular, fue investido presidente de Aragón, cargo que ocupó hasta 1991.Años más tarde abandonaría la política. En la actualidad es el abogado defensor del Obispado de Barbastro-Monzón en el litigio sobre el arte sacro del Museu de Lleida,
Hipólito Gómez de las Roces utiliza ese artículo con la aparente finalidad de obtener una sentencia favorable a que las 112 piezas en litigio acaben en Aragón cuando precisamente la juez Beatriz Terrer, titular del Juzgado 4 de Lleida, declaró a finales de julio el juicio visto para sentencia y se espera que ésta se produzca a primeros de setiembre.
Como en el artículo, contra toda norma de procedimiento, el abogado del Obispado de Monzón se avanza a exponer toda una serie de conclusiones, en beneficio de sus tesis, que pueden interferir o entorpecer la necesaria reflexión de quien debe juzgar en unos días el litigio, LA MAÑANA ha recabado la opinión del abogado del Obispado de Lleida, el prestigioso jurista leridano Javier Gonzalo Migueláñez, criticado también, por cierto, en el escrito de su colega aragonés.
-Tiene usted razón, la publicación de Gómez de las Roces resulta cuando menos sorprendente, después de que la Juez cerrase el proceso y declarase el mismo visto para sentencia. Además, desacredita al Obispado de Lleida y a su representante en juicio, lo que no debiera, pues eso puede interpretarse como un deseo de interferir en vísperas de la sentencia en la decisión judicial, aunque no creo que la jueza se deje influir por ello. ¿No cree que ese artículo podría atentar contra las normas básicas de la abogacía?
- Bueno, cada abogado actúa como cree que debe hacerlo, yo desde luego creo que desde el día en que la Juez dejó visto para sentencia el proceso, ninguna de las partes puede ni debe volver a opinar sobre el mismo, ni menos cuando el artículo es todo un relato confuso y sobretodo interesado; creo sinceramente que no es nada ético profesionalmente, a mi modo de ver, alegar a estas alturas razones jurídicas fuera de los juzgados, reconociendo como lo hace que el proceso está visto para sentencia.
- ¿Cree usted que la sentencia, como insinúa Gómez de las Roces, será desfavorable para Lleida?
- Mire usted, yo sí que no voy a opinar si la sentencia será favorable o no a Lleida, ni voy a citar nada ni a nadie más, pues ahí están las alegaciones y las pruebas, que yo ni repetiré ahora, ni recordaré como hace mi distinguido compañero, pues en estos días sólo compete a la Juez valorar hechos y pruebas y juzgar los mismos, y todo lo demás es perturbar la reflexión judicial. Dejemos que la juez resuelva y punto.
- Y como letrado del Obispado de Lleida, ¿no tiene nada que decir respecto de las tesis que publica ahora Gómez de las Roces?
- Lo publicado ahora, quiero pensar que sólo es un error sin otra intención, pues se citan datos y fechas, que desde luego se caen por su propio peso: el empeño de Gomez de las Roces en defender que las obras están en depósito porque quien únicamente las compró fueron las parroquias de Huesca, es una verdad a medias: Ni Gomez sabe ni acredita cómo llegaron a las parroquias de Huesca las obras; lo que sí consta es que el Obispo Meseguer “dio siempre algo a cambio”; según los documentos, unas veces dinero, en otras ocasiones recogía un objeto sacro degradado y daba otro a cambio, y siempre “actuó preservando” no sólo del mal estado sino de expolios, restaurar, y crear una cátedra de Arqueología Sagrada para el estudio y conocimientos de los seminaristas de toda la diócesis de Lleida.
- ¿Por qué entonces ese empecinamiento en considerar que las 112 obras se hallan en depósito?
- Reitero que yo como abogado, no voy a aprovechar la ocasión –como hace Hipólito- para publicitar nuestras tesis, pues en estos momentos de reflexión judicial, no es lícito interferir o tratar de airear a todas horas tesis o contratesis, ya dirá la Juez lo que tenga que decir y pronunciarse sobre si el hecho de que alguien entrega un objeto y quien lo recibe paga un dinero, o da a cambio otro, es o no un depósito en el ámbito del derecho civil y las consecuencias posesorias que ello tenga.
- En el artículo se alude a su intervención en el juicio como abogado en defensa del Obispado de Lleida. Se tilda su actuación de “cambio de montura” y de aliarse a las tesis dels Amics de Lleida y que la Juez no lo admitió. Son alusiones personales, ¿no?
- Es cierto que hay una alusión personal a mi actuación, pero oculta Hipólito la verdad y por eso no puedo por menos de aclarar. Mi intervención y hablo como abogado y no como portavoz oficial del Obispado, que no lo soy, fue muy clara: el anterior letrado del anterior Obispo de Lleida siguió la misma tesis del Obispado de Barbastro-Monzón, y afirmó, que todas las obras de arte estaban en depósito y debían devolverse a Monzón; lo que yo cuestioné al reanudarse el juicio cuando Monseñor Piris me nombró abogado del Obispado un año más tarde, en mayo de 2009, fue que de los nuevos documentos que yo como abogado examiné, de los aportados por el anterior abogado y de los no aportados, no podía como abogado defender la tesis de que los bienes que llegaron a Lleida de la mano del Obispo Meseguer, estuvieran como un mero depósito, en el marco del derecho civil, sino algo más: recibir algo y dar dinero por ello o entregar algo por algo, pues qué depositario paga por un depósito; en todo caso suele ser al revés, ¿no?
- ¿Y ello motivó el cambio de actitud?
- Mire, sin entrar en el proceso eclesiástico, que ni seguí, ni intervine, ahora nos hallábamos en otro proceso, y debo aclarar que no se trataba de un “cambio de postura caprichosa” pasar de negar los hechos que relataba la demanda dels Amics de Lleida a admitirlos; se trataba de argumentar con criterios jurídicos lo que desde luego no parecía tan claro fuera un simple depósito y que en efecto, a lo largo de más de cien años, no había constancia en el Obispado de que nadie ha reclamado nada hasta que surge el litigio y punto; por eso desde que intervinimos por vez primera en el juicio civil, reconocimos los hechos dels Amics de Lleida, sin que ello tenga que ver con el acatamiento a los Tribunales de Roma, que el Obispo Piris ha reiterado hasta la saciedad; pero también reitero yo, lo que no podíamos ignorar es que nos hallábamos inmersos en “otro proceso”, un juicio civil, fuera ya del proceso eclesiástico. No hemos “cambiado de montura” sino alegado hechos y pruebas civiles que no se aportaron por el anterior abogado, ignorando las razones y que sin embargo obraban en el Obispado y en otros archivos públicos; los bienes no están en Lleida “porque sí”; por otra parte, en el proceso civil de poco sirve que se dude si la Santa Sede ordenó o autorizó al Obispo Meseguer, eso es un tema canónico y para nada es objeto de demanda y en lo que estamos seguros no entrará la Juez porque escapa a su materia.
- Supongo que, en este caso, no resulta fácil compaginar derecho civil y obediencia religiosa?
- Sí, claro, valorados los hechos, la documentación y las pruebas civiles, como abogado y de acuerdo con el Obispado, todo apuntaba claramente a que los hechos de la demanda resultaban “obvios”, de ahí que cualquiera entenderá la difícil postura del Obispo de tener que acatar lo Eclesiástico y a su vez el deber de hablar en un juicio civil, en el que había sido demandado, con hechos y pruebas civiles concretos, por lo que vistas las pruebas, sencillamente nos hemos quedado en reconocer los hechos, y reservarnos, sin manifestarnos, si esos hechos son una compraventa o una permuta o nada, que hemos dejado al criterio de la Juez su consideración jurídica, pues no en vano sólo a la misma compete la aplicación del derecho.
- Aunque hubiera querido, ¿podía el obispo Piris entregar las obras a Barbastro tal como se le pedía desde Roma?
Los procesos eclesiásticos no pueden mezclarse con los civiles y cuando se acusa al Obispo de Lleida de que, por una parte, reconoce lo que los Tribunales de la Iglesia dictaron y, por otra, no devuelve el arte, es confundir un proceso con otro, amén de cerrar los ojos a la realidad: No hay contradicción alguna, el Obispo quiere cumplir con lo ordenado por aquellos Tribunales y no hace falta dar más explicaciones, lo hemos defendido siempre. Pero él no tiene el arte a su disposición, está en el Museu regido por un Consorcio presidido por la Generalitat de Catalunya que es quien, pese a haber sido requerida por el Señor Obispo Piris, se ha negado a entregar las obras y tal negativa fue en su día confirmada por el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Por tanto no hay que confundir el respeto y acatamiento a lo que dijo Roma, aunque sólo sea por obediencia, esto lo digo yo para que se entienda, con el hecho de que ahora ante un juicio civil se hayan aportado pruebas “civiles” nuevas, lo que sin duda entenderá la Juez, quien desde el momento en que se declaró competente para entender del pleito dels Amics, dictará sentencia con criterios judiciales civiles y no eclesiásticos y de acuerdo con la función que le encomienda la Constitución.
- O sea, que la respuesta es que el Obispo no podría...
- Mire, dejemos a los Obispos en Paz y a la Juez que resuelva el juicio civil guardando todos silencio; y sea cual fuere la sentencia de este proceso civil, en cuanto al eclesiástico que quede claro que lo cierto es que si alguien impide la entrega de los bienes cumpliendo la resolución eclesiástica, no es el Obispo Piris, que no los tiene.

La jutge declara vist per a sentència el judici de l'art

2010-08-01T18:41:00.004+02:00

La jutge que tramita la causa civil per l'art del Museu de Lleida que reclama Aragó ha declarat vist per a sentència el judici. Ho ha fet aquesta setmana en un escrit firmat dimecres passat, dos mesos i deu dies després que se celebrés la vista. Durant aquest temps, la jutge s'ha pronunciat sobre diverses proves sol·licitades per les diferents parts posteriorment a la celebració del judici. Per això encara no estava vist per a sentència. Com va informar SEGRE la setmana passada, l'últim pronunciament de la magistrada abans de l'escrit de dimecres passat ha sigut en relació amb la petició dels Amics del Museu d'incorporar com a prova una interlocutòria del jutge contenciós administratiu de Lleida en què legitima l'entitat en aquest plet. Aquesta interlocutòria va ser redactada el passat mes de febrer arran que el Govern d'Aragó presentés una demanda perquè el jutge contenciós administratiu obligués el Consorci del Museu (Generalitat, Paeria, Diputació, consell comarcal i bisbat de Lleida) a no impedir el trasllat de l'art a Barbastre. Aragó es va oposar a la presència dels Amics del Museu al jutjat contenciós administratiu, però aquest la va legitimar. La jutge que tramita la causa civil va acceptar la setmana passada l'argumentació judicial d'aquesta legitimació com a prova. Abans havia acceptat, també com a prova, l'escrit de la fiscalia d'Osca que demanava que es concedís l'exequàtur (homologació) dels decrets vaticans que ordenen traslladar l'art i la sentència del jutge de Barbastre que ho va rebutjar. En canvi, la jutge no ha acceptat com a prova els documents de compravenda de les obres per part del bisbe Meseguer al·legant que s'havien de presentar abans del judici. El bisbat de Lleida no ho va fer perquè quan ho havia de fer era defensat pel jurista Francisco Mata a les ordres del bisbe interí Xavier Salinas, tots dos favorables als interessos d'Aragó. Ara la jutge civil hauria de dictar sentència en vint dies hàbils que es compleixen el 24 de setembre (el mes d'agost és inhàbil), tot i que moltes vegades aquests terminis no es compleixen.

Surt a la llum el ferm original de Sant Climent de Taüll del XII

2010-07-29T09:33:00.003+02:00

La segona fase de les excavacions a l'absis de l'església romànica de Sant Climent de Taüll, que van finalitzar la setmana passada, han posat al descobert la totalitat del ferm original del presbiteri del segle XII sobre el qual descansen les pintural murals descobertes l'any 2008 durant les tasques de millora de la il·luminació de l'absis central de l'església. Aquest paviment es troba uns 50 centímetres més baix que l'actual i integra tres esglaons, el més alt dels quals és gairebé al nivell del terra vigent.
El terra està format per lloses de pedra del país sense tallar. Segons l'arqueòloga Mayte Rovira, responsable de l'excavació, "els temples es construïen amb materials que trobaven, de manera que és normal que no estiguin treballats". Tot i així, aquest ferm és dels més elaborats ja que, segons van informar responsables del Centre del Romànic d'Erill, en les intervencions que es van portar a terme a l'església de Santa Eulàlia d'Erill fa uns anys, el ferm original era simplement de terra batuda, sense paviment de pedra, com el que presenta el temple de Sant Climent.
D'altra banda, les excavacions han permès recuperar i descobrir fragments pictòrics connectats amb el paviment original, a més d'altres de caiguts sobre l'antic terra al llarg del temps, que suposen la continuïtat de les pintures que van sortir a la llum el 2008. Aquestes troballes han estat qualificades de "molt importants" pel responsable de pintures murals de la Generalitat, Pere Rovira, i la seua conservació està prevista en el projecte d'adequació de l'església de Sant Climent que ha posat en marxa el Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí.
L'estudi també preveu reparar en el futur les humitats i deficiències climàtiques que presenta el temple en l'actualitat.

La jutge de l'art admet una interlocutòria que legitima els Amics (Segre 22/07)

2010-07-22T12:19:00.002+02:00

La jutge que tramita el plet civil per l'art del Museu de Lleida que reclama Aragó ha admès com a prova la reproducció d'una interlocutòria del jutjat contenciós administratiu que legitima els Amics del Museu en aquest litigi. Aragó ha presentat una demanda en què demana al jutge contenciós administratiu de Lleida que obligui el Consorci del Museu (Generalitat, Paeria, Diputació, consell comarcal i bisbat) a permetre el trasllat de les obres a Barbastre. Els Amics del Museu es van oposar a aquesta demanda i Aragó va al·legar que aquesta associació no està legitimada en aquest plet. El jutge contenciós va rebutjar l'argument d'Aragó.

Informació de la propera manifestació de rebuig a la retallada del Estatut de Catalunya

2010-07-05T13:39:00.002+02:00

Autocars manifestació dissabte 10 de juliol: "NOSALTRES DECIDIM
SOM UNA NACIÓ"*
Enfront la retallada d'Estatut per part del TC, la societat civil catalana ha decidit organitzar-se el proper dissabte de 10 de juliol en un front comú encapçalat amb el lema "NOSALTRES DECIDIM. SOM UNA NACIÓ". Diverses organitzacions, entitats i fins i tot ajuntaments d'arreu del territori estan organitzant autocars per facilitar la màxima assitència a la manifestació.

* Autobusos ciutat de Lleida:*

Per a totes aquelles persones que siguin de Lleida, el preu de l'autocar
és de *5€/ persona* i sortirà del *Camp d'Esports de Lleida*, a les *14:15 h (amb
puntualitat).
Per inscriure'us podeu posar-vos en contacte a través dels correus electrònics: terresdeponent@omnium.cat / ponent@omnium.cat o bé trucar per telèfon a: *973 272 584 */ *628 86 34 56. *També podeu apuntar-vos *presencialment* a la seu d'*Òmnium Ponent-Lleida* (c/Canonge Brugulat, 6 baixos). El pagament s'haurà d'efectuar a la seu d'Òmnium
Ponent-Lleida*.

Més art per al Museu de Lleida

2010-06-30T15:01:00.003+02:00

El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va anunciar ahir la compra per part de la Generalitat d'una escultura del segle XIV de la Mare de Déu, originària del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, i que es dipositarà pròximament al Museu de Lleida. Es tracta de l'escultura en pedra, de 90 centímetres d'alçada, que s'havia de subhastar el passat 20 de maig en una galeria de Barcelona i que Cultura va paralitzar al tractar-se d'una peça catalogada des del 1991 com a bé cultural d'interès nacional. Ara, la conselleria ha decidit exercir el dret de tempteig perquè s'adjudiqui l'obra al preu de sortida de la subhasta, 120.000 euros. Tresserras va destacar que "es convertirà en una peça rellevant per engrandir la important col·lecció d'escultura en pedra del segle XIV que posseeix el Museu de Lleida". De fet, la mateixa directora del museu, Montserrat Macià, va mostrar la seua satisfacció per aquesta incorporació d'una nova obra que, "des del punt de vista d'iconografia mariana del segle XIV en escultura en pedra de l'Escola de Lleida serà la peça més important que exhibirà el Museu de Lleida".

A més, Macià va remarcar la importància que suposa el seu "magnífic estat de conservació i el valor cultural i patrimonial únic que té pel fet de conèixer-se'n la procedència i la seua atribució al mestre Bartomeu de Robió", autor de la marededéu que presidia el retaule major de la Seu Vella. S'ha de recordar que la peça va ser venuda a començaments del segle XX a un comprador desconegut, en la mateixa època en què també es van vendre els sepulcres del panteó funerari dels comtes d'Urgell, que avui llueix a la secció The Cloisters del Metropolitan de Nova York. Anys després, l'escultura va aparèixer a les mans d'un col·leccionista nord-americà, que la va conservar a la seua mansió de Sitges, actual Museu Maricel. Després de la venda del palau pels seus hereus, l'obra es va traslladar al castell de Tamarit fins al 1986. Els hereus de l'últim posseïdor de l'escultura van decidir subhastar-la el mes passat.

"Lleida és propietària de l'art en litigi o jo sóc molt curt de vista"

2010-06-18T09:19:00.003+02:00

La documentació de la diòcesi de Lleida sobre les obres d'art que reclama Aragó, fonamentalment el dietari del bisbe Meseguer, "demostra que el bisbat lleidatà és el propietari d'aquestes peces bé per compra-venda, bé per permuta o bé per donació, i en algun cas també per prescripció, encara que ara d'altres vulguin forçar interpretacions molt particulars", va assegurar ahir el professor titular de dret civil de la Universitat Complutense de Madrid, José Eugenio Castañeda. Aquest jurista, assessor mercantil de diverses empreses i conseller de l'Organització de Consumidors i Usuaris, va oferir ahir una conferència a la Universitat de Lleida en què va detallar el seu informe sobre el litigi, redactat a instàncies dels Amics del Museu de Lleida. Castañeda va criticar el dictamen del 1997 de quatre canonistes en què es va basar el decret del nunci del 1998 argumentant que l'art estava a Lleida en qualitat de dipòsit. "Van dir que hi estava en dipòsit només perquè era la manera més freqüent d'entrada d'obres als museus. Aquest va ser un dels embolics del litigi", va lamentar el jurista. Després d'analitzar el cas i tota la documentació aportada per Lleida, Castañeda va afirmar que "la funció de dipòsit no s'hi veu enlloc o jo sóc molt curt de vista. A més, si el museu fos només un dipositari no s'haurien tocat ni restaurat les peces d'art. En aquest sentit, el Diocesà sempre ha actuat com a propietari". Castañeda també va qualificar de "sorprenent i sospitós que primer es demanés a la diòcesi de Lleida que provés que és el propietari de les obres i, quan es van aportar aquestes proves, curiosament no es van admetre perquè van dir que no tenien fonament". El jurista va finalitzar la seua intervenció assegurant que el Codi Civil diu que l'acord que va firmar al juny del 2008 el llavors administrador apostòlic de Lleida, Xavier Salinas, en què renunciava a les obres a favor de Barbastre "no és vàlid per anar en contra de l'interès públic i perjudicar tercers" al tractar-se d'un museu en què participen institucions civils. El Saló Víctor Siurana es va quedar petit per escoltar la conferència. Entre els assistents, representants de les entitats de la Plataforma Cívica de Suport al Museu de Lleida; el delegat de Cultura de la Generalitat i polítics com Marta Alòs i Isidre Gavín

Barcelona, la magnánima per Ramón Pedrós

2010-06-16T17:44:00.002+02:00

En Lleida lo sabemos muy bien, no es ningún secreto: hay gente en Barcelona convencida de que aquí somos incapaces de ver claro, incluso de defender nuestros propios intereses y litigios, y que las soluciones nos la deben brindar desde la Diagonal. Yo les digo a esta buena muchachada de Barcelona: que Dios me guarde de mis amigos, porque de mis enemigos ya me encargo yo. En este error paternalista ha caído hasta Antoni Puigverd, una cabeza de notable materia gris, pero con síndrome de capitalitis. Puigverd ha exhortado a que, si hay algún líder político (en Barcelona, naturalmente) con talento y dispuesto a hacer política de altura, corra a llamar a las puertas del presidente aragonés, Marcelino Iglesias, y se ofrezca a solucionar con la ‘máxima generosidad’ el conflicto del arte sacro de Lleida. No sabemos qué quiere decir eso de la ‘máxima generosidad’, aunque me lo temo, viniendo de una Barcelona acostumbrada a pedir sacrificios a Lleida para remediar sus carencias. Puigverd apunta, sin duda con buena intención, la contrapartida que se le ha ocurrido si cedemos nuestro arte a Barbastro: Lleida recibiría ‘compensaciones de los fondos del MNAC’. Fabuloso. En lugar de reivindicar el derecho y de manifestar su lejana solidaridad con Lleida, nos proponen una salida que nos despoja de parte de nuestra herencia histórica y, a cambio, deberíamos quedar agradecidos a la magnanimidad barcelonesa. Ya ven: pobre país, con una capital tan grande y generosa, y un territorio tan chico, necio y zaherido.

Bisbes espanyols fan pinya davant del "linxament" de Piris (Segre 15/06)

2010-06-15T22:30:00.002+02:00

SEGRE 15/06
Joan Piris té molt suport. Molt. L'últim, el de la resta de bisbes espanyols, que estan reaccionant de forma gairebé unànime -tret dels d'Aragó- mostrant-li la seua comprensió després de rebre la carta en què el prelat de Lleida els explicava els motius de la seua actuació en el plet de l'art i denunciava el "linxament" del qual és objecte (vegeu SEGRE de diumenge passat). Les mostres d'empara es van produir durant tota la setmana passada i van continuar ahir després d'arribar el bisbe de Roma. Poc es va estar ahir Piris a Lleida. Va viatjar a Barcelona, on estava previst que rebés de nou el suport de la resta de bisbes catalans en una reunió convocada per a altres assumptes però en què, amb tota seguretat, es va abordar, formalment o informalment, el plet de l'art. A l'encoratjament gairebé unànime dels bisbes espanyols s'hi afegeix el de la societat civil lleidatana, expressat en el manifest de 20 entitats donat a conèixer la setmana passada. Un aval, aquest últim, que ha donat una gran fortalesa al bisbe. També compta Piris amb la comprensió tàcita d'un Vaticà que mai li ha girat l'esquena. Aquí queda el viatge a Roma de la setmana passada. O l'entrega, el passat 18 de maig, de la Gran Creu Fidelitas a l'ambaixador d'Espanya davant de la Santa Seu, Francisco Vázquez, en un acte al qual va assistir Piris en companyia de ni més ni menys que els cardenals Bertone i Re, els homes forts del Vaticà després del Papa. Des de la Santa Seu es voldria, evidentment, que Piris complís el decret de la Signatura Apostòlica, però es té en compte que no es tracta d'una resolució sobre dogmes de fe sinó sobre béns, de manera que és susceptible de ser acatada sense ser compartida. Piris ha explicat a la carta enviada a la resta de bisbes espanyols que voldria acatar el decret romà però no pot perquè les obres reclamades estan catalogades. I gairebé tots els prelats, tret dels aragonesos, l'han auxiliat.

Conferència sobre el bens artístics de la Franja

2010-06-15T12:45:00.002+02:00

L' Associació "Amics del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal us convida a la conferència "Los bienes artísticos de la Franja: entre el depósito que nunca existió y la compraventa que siempre fue" a càrrec de D. José Eugenio Castañeda Muñoz ( professor titular de Dret Civil de la Universitat Complutense de Madrid). L'acte es farà al saló Victor Siurana del Rectorat de la Universidad de Lleida el dijous 17 de juny de 2010. a les 19:30 hores.
Colaboren en l'acte la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida i el Departament de Dret Privat de la Universitat de Lleida.

"Encara que s'hi presentés la guàrdia suïssa, no podria emportar-se l'art en litigi" (Segre 13/06)

2010-06-14T14:42:00.013+02:00

Entrevista a Josep Casanoves
El canonista que va defensar el bisbe Ciuraneta assegura que només una sentència civil ferma i executiva pot aportar "una pau duradora basada en la veritat" en l'interminable litigi per l'art que reclama Aragó
Josep Casanova va formar part de l'equip jurídic del bisbe emèrit Francesc Xavier Ciuraneta durant set anys de litigi de l'art. Aquest canonista de la Universitat de Barcelona va renunciar a la defensa de la diòcesi de Lleida al veure com actuava el successor de Ciuraneta, Xavier Salinas, descaradament favorable a Aragó.

El jutge de Barbastre ha dit que el decret vaticà no produeix efectes jurídics civils a Espanya. Ho esperava?
No podia ser de cap més manera. Els que demanaven el reconeixement civil del decret de la Signatura Apostòlica semb lava

que havien queda t ancorats en els a cords de l'Església catòlica amb l'Estat espanyol de l'any 1953, derogats parcialment el 1976 i en la seua totalitat amb els actuals acords de 1979, fruit de la Constitució del 1978, que fixa un Estat aconfessional.

Amb la negativa a l'exequàtur [homologació del decret romà] es redueix el risc que es dictin sentències civils contradictòries, fet que hauria passat si s'hagués concedit i la jutge de Lleida hagués dit que l'art és lleidatà per usucapió. Hi ha aquest risc a l'Audiència d'Osca?

A la primera part de la seua pregunta, la meua opinió és que no es donarien sentències contradictòries, perquè la del jutjat civil de Lleida primaria fins al punt que neutralitzaria qualsevol decisió de reconeixement d'un decret vaticà que és merament administratiu i no fa mèrit a la qüestió capital de la propietat. Sobre possibles riscos a l'Audiència d'Osca, he de confessar que en el món judicial, avui tan malparat per la política, tot és possible. No obstant, una resolució favorable a l'exequàtur seria manifestament injusta. Esperem una bona actuació dels magistrats de l'Audiència aragonesa, terra que ha suscitat al llarg de la seua rica història tan bons juristes.

Tot i que el jutge de Barbastre denega l'exequàtur, es fica extemporàniament en la propietat de les obres. No provoca això indefensió a Lleida, ja que el jutge defensa els decrets romans sense que la diòcesi lleidatana hi pugui aportar les seues proves (cosa que, tot sigui dit de passada, tampoc va poder fer a Roma)?

De les tretze pàgines de la interlocutòria, només cinc tenen coherència interna i externa amb l'assumpte a resoldre. La resta de fonaments són jurídicament impertinents, intempestius i extemporanis. Semblaria com si el jutge de Barbastre hagués procurat captar la benevolència d'aquells als quals denega la pretensió de reconèixer el decret romà. La sentència conté greus errors. Ignora que la Signatura Apostòlica mai va donar curs a la impugnació del bisbe Ciuraneta, ni que va obrir les portes a un procés i a debat judicial. És patentment incert quan diu que "en el procediment davant dels tribunals eclesiàstics es va discutir extensament sobre els béns litigiosos". I atenció a això, és la mateixa Signatura la que admet al seu decret que no entra, perquè no pot, en "el mèrit de la causa", és a dir, en la propietat de les obres. La interlocutòria també ignora que el decret vaticà no és ferm perquè en l'àmbit administratiu un decret pot ser revocat en qualsevol moment per la mateixa administració que el va dictar si canvien les circumstàncies (cosa que passaria si s'aconsegueix una sentència civil que declari que la propietat és de Lleida). Tot i que la pretensió de reconeixement del decret vaticà ha estat rebutjada, des de Lleida s'hauria de realitzar algun tipus d'actuació processal davant d'aquestes incongruències manifestes de la sentència.

També sembla extemporani que el jutge suggereixi a l'Església que castigui Piris.

El jutge s'ha introduït en un camp que li és aliè i s'equivoca en temes fonamentals. En assumptes interns de l'Església, cap autoritat civil pot bufar-li l'orella. Així, per exemple, al secularizar un prevere o un bisbe, o a l'hora d'organitzar-se territorialment. Però pel que fa a la propietats de béns (eclesiàstics), a obligacions i a contractes, l'Església no podrà executar res si no és a través de les competents instàncies civils, ja que són assumptes que tenen rellevància no només a l'interior de l'Església, sinó en l'àmbit secular. Em sorprèn que el jutge sostingui que "no hi hauria d'haver cap obstacle per a l'execució" del decret vaticà. No només hi ha obstacles. Hi ha impossibilitat real i legal encara que vingui la guàrdia suïssa.

Viurà Piris una pressió similar a la de Ciuraneta?

Piris està sota pressió des que va arribar a Lleida. Ara augmentarà perquè el jutge civil, sent just al denegar l'exequàtur, s'ha ficat en les tortuositats de l'àmbit canònic de manera tan desencertada que la seua interlocutòria augmentarà la crispació. Ha fet un favor molt flac al que es pretén quan es va als jutjats: aconseguir una quietud i una pau duradora. Sobretot quan no desconeix que hi ha un procés civil obert a Lleida sobre la propietat. Sent això així, com s'explica que un jutge civil doni per fet i dret que les obres són de Barbastre perquè ho diuen les autoritats eclesiàstiques? Tornant al que em preguntava sobre el bisbe Piris, penso que té una defensa davant dels embats que no va tindre Ciuraneta: el referit procés civil, que ha de finalitzar amb una sentència ferma i executiva que aporti pau duradora a l'estar basada en la veritat.

El que Piris ha de sentir (Segre 13/06)

2010-06-13T21:57:00.005+02:00

Els atacs, crítiques i insults que el bisbe Joan Piris ha rebut en els últims mesos des d'Aragó, sobretot a través dels mitjans de comunicació de la comunitat veïna, l'han fet plantejar-se la renúncia al seu càrrec al capdavant de la diòcesi de Lleida. Així ho confessa en una carta que ha enviat recentment als cardenals, arquebisbes i bisbes espanyols en què els explica la seua voluntat de complir l'ordre del Vaticà d'entregar l'art en litigi a Aragó però amb la impossibilitat de complir-la al trobar-se les obres protegides per la llei de Patrimoni Cultural de Catalunya. En la missiva, Piris explica -com ja va revelar a Lleida TV al març- que ha passat pel seu cap, i encara no ho ha rebutjat, presentar la seua renúncia al Papa perquè considera que està sent objecte de "linxament públic" per un assumpte que "és una càrrega pesant per a les dos diòcesis, pedra que fa ensopegar la fe de molts i la respectiva activitat pastoral en aquests temps". El bisbe de Lleida assegura que va acceptar servir a la diòcesi de Lleida ja que se li va dir que el litigi estava "en via de solució, però el temps demostra el contrari". (...) "Les coses han arribat a un nivell de politització que faria necessària una autèntica mediació Església-Estat." Segons ha pogut saber SEGRE, un bon nombre de bisbes -molts de fora de Catalunya- li han fet arribar el seu suport davant de les pressions rebudes des d'Aragó. De fet, el manifest de suport a la seua persona que es va fer públic dimecres passat per una vintena d'entitats culturals i socials de Lleida l'ha animat i li ha donat molta força. En aquest sentit, fins i tot el Vaticà ha fet un gest públic al seu favor convidant-lo aquesta setmana a una entrega de premis en la cerimònia de cloenda a Roma de l'Any Sacerdotal, en un acte que va protagonitzar al costat dels cardenals Re i Bertone, els dos homes forts després del mateix Papa. I és que, des de fa uns mesos, Piris s'ha convertit en l'enemic a batre des de nombrosos púlpits aragonesos. En aquest sentit, el president del Govern d'Aragó, Marcelino Iglesias, ha dirigit en diverses ocasions la seua indignació cap al bisbe Piris. Iglesias ha titllat d'"escandalosa" l'atribució de propietat de l'art manifestada per Piris i li ha preguntat "si realment és a l'Església Catòlica o no, perquè els bisbes fan cas del que diu Roma". "Si desobeeix, no és a Roma i, per tant, fora de l'àmbit de la disciplina i de l'obediència al Papa", va sentenciar.
Més clar i sense tantes voltes li ho ha dit en públic l'advocat ribagorçà Jorge Español, que ha enviat un escrit al Vaticà demanant el cessament de Joan Piris com a bisbe després de qualificar la seua actuació d'"autèntica vergonya".
La campanya mediàtica encapçalada per Heraldo de Aragón i Diario del Alto Aragón tampoc no es queda curta. El primer ha llançat fins i tot un manifest. Al text es posa en dubte molt sibil·linament la bona fe de Piris quan s'escriu que "des de la bona fe, que hauria de ser inspiració general i molt especialment en el cas dels home d'Església, la situació és incomprensible".
Els editorials del segon diari també llancen dards contra Piris i lamenten que "no acata ni el vot d'obediència ni les successives sentències (sic) favorables de la Signatura Apostòlica, situació que crea un greu conflicte al Vaticà".
Des del bisbat de Barbastre tampoc agrada l'actuació del prelat de Lleida. Al gener, va emetre una nota considerant "indispensable mantindre una línia de congruència de comportament que, gràcies a Déu, no ha perdut aquest bisbat", de manera que deixava entreveure que el de Lleida sí.
I el mes passat, l'advocat de la diòcesi d'Osca, Hipólito Gómez de las Roces, va dir que Piris era poc menys que un covard: "S'ha sentit intimidat per la Generalitat i no s'ha atrevit a obeir el Papa."
Reaccions dels alcaldesMés contundents es mostren molts alcaldes de localitats d'Osca. El d'Isàvena, el popular Alberto Lamora, ha dit que sent "vergonya" davant del que considera un "desafur". El de Santaliestra, Javier Mur (CHA), ha qualificat d'"hipocresia que l'Església lleidatana, recolzada pels bisbats catalans, no respecti el Concordat". I a Javier Callau, diputat per Osca del PAR (soci de govern del PSOE a Aragó), li sembla "indignant i inacceptable la seua proposta deshonesta, i més venint d'un bisbe".
I dels fòrums als diaris digitals, millor no reproduir els epítets qualificatius cap al bisbe de Lleida.

El Manifiesto de apoyo a Piris: Per Ramón Pedrós

2010-06-11T19:49:00.005+02:00

(La Manyana del 11/06/2010) El manifiesto firmado por las 19 entidades de la Plataforma Civica per la Unitat del Museu de LLeida és algo más que un merecido homenaje al obispo Piris: es la partida de nacimiento de la sociedad civil de la Lleida del siglo XXI. Si dejamos de lado las turbias operaciones dirigidas por la dictadura contra el abad Escarré, de Montserrat, yo no habia visto ninguna campaña tan agresiva, desmelenada e injusta contra un prelado de la iglesia como la que sufre el obispo Piris. Algunos circulos aragoneses, y enncima autoproclamados católicos espoleados por el PP y el PAR, y coreadso por los memdios, han optado por el ataque personal contra Piris, atribuyéndole unas responsabilidades en ellitígio por el arte sacro que luego no se confirman, sino todo lo contrario, en los tribunales civiles. Alejándose del camino de la razón y el diálogo, esa gente parece añorar la inquisición y desdeñar el estado de derecho. No sorprende pues, que vociferen, amenacen e insulten. Piris que llegó convencido de puertas para adentro, merece la estima y solidaridad de lleida por haber atendido las razónes jurídicas que avalan la posición del Consorci del Museu. El manifiesto de las 19 entidades ha sido un bozinazo para despertar la conciencia ciudadana de Lleida. Almacelles se sumó ayer al apoyo de Piris. Ojalá sea la primera cuenta de un justo rosario de solidaridad con el obispo. Lleida parece más despierta de lo que algunos quisieran.

Els bisbes catalans, amb Piris (SEGRE 11/06)

2010-06-11T18:46:00.002+02:00

Si dimecres passat, la plataforma cívica que agrupa una vintena d'entitats de Lleida va mostrar el seu suport al bisbe Piris davant dels atacs que rep d'Aragó pel litigi de l'art, ahir els bisbes catalans també van manifestar -això sí, de forma més tèbia- que fan costat al prelat de la diòcesi de Lleida. Així, des de la Conferència Episcopal Tarraconense -l'organisme eclesiàstic que agrupa les diòcesis catalanes- es va recordar que "els bisbes de Catalunya sempre han donat suport a la línia d'actuació del bisbe de Lleida, sigui quin sigui el seu titular en el càrrec".
El vicesecretari d'aquest organisme, Aureli Ortín, va deixar clar que "en aquests anys hi ha hagut diversos comunicats per recolzar les actuacions dels bisbes de Lleida, però el que no es pot fer és emetre una nota cada dia". El secretari responsable de la Tarraconense és l'arquebisbe d'Urgell, Joan Enric Vives. En aquest sentit, el vicari general d'Urgell, Joan Pujol, va explicar que "sempre que s'han reunit els bisbes, aquests li han manifestat el seu suport a Piris, igual que en l'època de Ciuraneta". "És molt difícil prendre posició en aquest conflicte tan enrevessat, però sempre li hem fet arribar personalment al bisbe de Lleida la nostra solidaritat, encara que no de forma institucional perquè no s'ha cregut convenient", va reconèixer Pujol. Va afegir que "a tots ens agradaria que el litigi se solucionés aviat perquè fins i tot els sacerdots de la diòcesi de Lleida ja estan cansats d'aquesta polèmica".

Des del bisbat de Solsona, en canvi, no volen entrar en polèmiques i un portaveu va explicar que des de sempre no ofereixen "cap declaració a cap mitjà de comunicació que tingui a veure amb el litigi de l'art".

D'altra banda, la conselleria de Cultura de la Generalitat va voler sumar-se ahir també al suport unànime al bisbe Piris, com van fer dimecres la Paeria i la Diputació. El portaveu del departament va afirmar que "sempre s'ha valorat la tasca de Piris i dels anteriors bisbes que han actuat de forma conjunta en el marc del consorci del Museu de Lleida". El portaveu de Cultura va afegir: "Mai posarem en dubte el bon nom i la bona feina feta en la conservació del patrimoni del bisbe Meseguer i, per tant, també la dels seus successors, a qui recolzem en el marc del consorci del Museu de Lleida." D'altra banda, el portaveu de la diòcesi lleidatana, Josep Alexandre Baró, va explicar ahir que Piris -que estava de viatge fora de Lleida- "no busca cap tipus de reconeixement i no vol donar més bombo a l'assumpte, tot i que el bisbat agraeix aquesta mostra de suport i afecte perquè realment el bisbe ha viscut moments molt durs". Entre aquests, Baró va revelar que Piris ha rebut cartes des d'Aragó molt crítiques per la seua actuació en el litigi. "Jo no n'he pogut llegir el contingut, però ja em puc imaginar quines coses diuen", va comentar.

En un altre ordre de coses, l'ajuntament d'Almacelles tenia previst aprovar ahir a la nit una moció de suport al bisbe Piris i a la unitat del Museu de Lleida.

RECOLZAMENT DE L'AJUNTAMENT D'ALMACELLES A FAVOR DE LA UNITAT DEL MUSEU DE LLEIDA I DEL BISBE JOAN PIRIS

2010-06-11T13:49:00.000+02:00

Ajuntament d’Almacelles

L’Ajuntament d’Almacelles debatrà en el Ple, d’avui dia 10 de juny, l’aprovació de la moció en la que es vol deixar palès el parer del poble d’Almacelles, a favor de la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida: diocesà i comarcal; així com mostrar el seu ple suport amb el bisbe de la diòcesi de Lleida, Mons. Joan Piris, en un moment en què, de manera inadequada i injusta, des d’Aragó el fan personalment i voluntària responsable de no dur a terme les resolucions de la Cúria Romana, essent –per tant- el primer ajuntament en adherir-se al manifest en aquest sentit que van aprovar totes les associacions recollides en l’anomenada Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida.

Text literal de la moció:

U.2.- Moció a favor de la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida: diocesà i comarcal i donar suport al bisbe de la diòcesi de Lleida, Mons. Joan Piris

L’Ajuntament d’Almacelles, davant dels darrers aconteixements al voltant de l’art en litigi entre les diòcesis de Lleida i la de Barbastre-Montsó, i amb l’objectiu de donar el seu suport a les associacions que conformen la Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida, formada pels Amics del Museu de Lleida, l’Ateneu Popular de Ponent, el Casal Jaume I de Fraga, el Centre Excursionista de Lleida, el Grup Garrigues, el Patronat del Corpus de Lleida, l’Òmnium Cultural - Delegació Segrià-, l’Orfeó Lleidatà, Res Non Verba, Tradicions i Costums, Unesco Lleida, Esglèsia Plural, Canta i Estima, Cercle de Belles Arts, Arts de Ponent i l’Associació d’Amics del Museu de Girona; les quals han redactat i han donat suport a un manifest a favor de la unitat i dels defensors d’aquesta, molt especialment al Bisbe Joan Piris.

Atès, a més, que es vol donar suport i fer evident davant l’opinió pública la nostra solidaritat amb el bisbe de la diòcesi de Lleida, Mons. Joan Piris, en un moment en què, de manera inadequada i injusta, des d’Aragó el fan personalment i voluntària responsable de no dur a terme les resolucions de la Cúria Romana, pel que fa a les peces d’art que, des de fa més d’un segle, formen part del Museu Diocesà de Lleida, creat pel bisbe Josep Messeguer (1890-1905).

Atès la força moral de saber que quan la catedral de Lleida fou tancada definitivament l’any 1707 i buidada sistemàticament al llarg del segle XVIII, molts dels objectes es lliuraren a les diverses parròquies de la diòcesi, independentment de si eren a un costat o a l’altre de la Clamor d’Almacelles.

Atès, com ja hem mencionat abans, que el bisbe Messeguer va crear a partir del 1893 el segon Museu Diocesà de Catalunya, comprant o permutant els vells objectes artístics que geien oblidats a les esglésies de la mil·lenària Diòcesi de Lleida.

Atès que amb aquesta actuació es formava una col·lecció didàctica que serviria per il·lustrar els seminaristes sobre la importància del patrimoni artístic i a la vegada salvava de la destrucció o de la venda a particulars aquells valuosos objectes que eren a la seva diòcesi des de sempre. Cal dir que l’existència d’aquest museu va salvar, a més, aquelles peces del foc que calà en la majoria dels temples de la diòcesi l’any 1936.

Atès que la col·lecció actual del Museu Diocesà és per tant conseqüència d’una llarga història col·lectiva de 857 anys, durant la qual totes les poblacions de la diòcesi lleidatana han tingut com a referent simbòlic l’emblemàtica presència del singular monument que és la Seu Vella.

Atès que la malaurada segregació de les parròquies aragoneses va trencar una llarga convivència entre tots els cristians de la diòcesi de Lleida i que l’únic testimoni que ens resta actualment d’aquell difícil passat comú és la col·lecció del Museu Diocesà, la qual hi ha de romandre sense cap dubte de legítima i indivisible propietat.

És doncs, per tots aquests antecedents que es proposa als reunits l’aprovació de la següent moció:

Primer: Manifestar el nostre suport a la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida: diocesà i comarcal, i en contra del canvi d’ubicació de les obres implicades en el litigi que enfronta als Bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó.

Segon: Donar suport i fer evident davant l’opinió pública la nostra solidaritat amb el bisbe de la diòcesi de Lleida, Mons. Joan Piris, en un moment en què, de manera inadequada i injusta, des d’Aragó el fan personalment i voluntària responsable de no dur a terme les resolucions de la Cúria Romana.

Tercer: Donar trasllat del contingut d’aquesta moció a la Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida, al Dep. de Cultura i al bisbe de la diòcesi de Lleida, Mons. Joan Piris.